Memòria del projecte final
1. Justificació del projecte
Aquest projecte neix d´unes necessitats que observo a la meva classe i com a tutora respecte a l´alumnat que m´arriba en el primer curs de primària. Tot i saber que hi ha casos complicats ( un alumne amb TC i amb dictamen, un alumne absentista i amb dificultats per seguir el ritme de la classe, un alumne amb un retard greu de lectoescriptura ) a finals d´octubre / principis de novembre detecto algunes friccions a l´hora del pati que a poc a poc van en augment. Primer només són agressions verbals però més tard ja comencen a aparèixer algunes agressions físiques , tot i que poc importants, a tenir en compte. Parlo amb aquests alumnes i descobreixo que els hi molesten moltes coses de la classe i que hi ha persones , diuen ells , que no les voldrien perquè no segueixen ni diuen res important . És a partir d´aquestes xerrades que començo a tenir clar que cal un treball ben fet de tutoria i de cohesió de grup per a poder entendre que tots som importants i penso que fer-ho mitjançant l´aprenentatge cooperatiu pot ser una manera de casar dos dels objectius que busco: poder coneixer-nos millor tots els de la classe i fer-ho de manera que cadascú jugui un paper actiu en el procés de coneixença. Així doncs, poso fil a l´agulla i recupero els meus apunts de fa dos estius d´un curset sobre l´aprenentatge cooperatiu i mentrestant començo a treballar amb altres eines que poden donar-me pistes sobre com enfocar aquesta tasca.
A més a més, i potser de manera fortuita ( un dels dies que dediquem a conèixer què m´agrada de l´escola i què no ) , descobreixo el gran interés que tenen en aquesta classe per les noves tecnologies . L´hora d´informàtica és la més votada el dia que parlem de gustos i preferències a l´escola i això em fa decidir per donar-hi un nou aire al projecte fent que les noves tecnologies i l´ús de l´ordinador esdevinguin part activa per a treballar i dur a terme aquest projecte.
Aquestes són els dos reptes que em proposo en aquest projecte : cohesionar el grup fent que cadascú se senti part important del mateix i fer-ho mitjançant l´ús de l´ordinador i les noves tecnologies .
2. Fonamentació teòrica
Al llarg del temps, l´escola i les institucions escolars, ha hagut de fer front a una sèrie de transformacions d´acord amb els canvis sòcioeconòmics però també a les diferents postures científiques i pedagògiques de cada moment històric.Cada vegada més els mestres que exercim avui en dia ens anem trobant amb la necessitat de professionalitzar-nos i de tenir uns objectius , un pla d´actuació i unes estratègies per a poder intervenir amb eficàcia en la nostra pràctica educativa de cada dia. I aquí és on engegaria la fonamentació teòrica del projecte . A partir de la concepció científica del constructivisme social https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0Byi3oNAbLozwMGRhNWE4YTItOWQyZC00NGRkLWEwNGEtODhiZTg3ODc3NmI5&hl=ca
i d´un mètode pedagògic, l´aprenentatge cooperatiu, els mestres han de poder oferir als seus alumnes una sèrie d´estratègies segons els moments / activitats per realitzar a la classe. Però què suposa treballar seguint les estratègies de l´aprenentatge cooperatiu ? Segons Ferreiro (2006) la utilitat de l´aprenentatge cooperatiu no està només en les estratègies d´ensenyament que suggereix ( que són moltes i innovadores) sino que proposa una estructura de la classe d´aprenentatge cooperatiu que facilita la selecció crítica, l´aplicació creativa i l´avaluació integral de les estratègies didàctiques que s´utilitzen, així com la sistematització de l´experiència ; i tot això en el marc de la concepció de la construció social del coneixement .
I així doncs, quins seran els aspectes bàsics de l´aprenentatge cooperatiu com a nova forma d´organització del procés educatiu ? Per què les sigles ABC poden ajudar-nos a definir l´aprenentatge cooperatiu ?
La lletra A servirà per parlar de les activitats , una forma peculiar i diferent en l´aprenentatge cooperatiu de fer participar l´alumnat en el seu procés d´ensenyament-aprenentatge . Però no només aquesta A fa referència a les activitats externes que es duen a terme sino que també hi ha una sèrie d´activitats internes , en relació amb els processos psicològics superiors ,que entren en funcionament i que venen provocats per les activitats externes. Entendrem doncs que la participació ( cada alumne ha d´esdevenir part activa del procés ) les activitats ( programades i seqüenciades ) i la comunicació ( molt important per a poder anar avançant en el procés d´ensenyament/ aprenentatge) esdevindran essencials en aquesta primera fase de l´aprenentatge cooperatiu.
La lletra B de l´ABC de l´aprenentatge cooperatiu es relaciona amb la idea de la bidireccionalitat , un terme molt necessari en el procés d´ensenyament-aprenentatge entre el que guia i orienta l´activitat i el que aprèn. Se´ns planteja doncs una forma diferent de relacionar-se el mestre i l´alumne i el mestre s´entén més com a guia ,com a mediador.Què suposa tot això ?El mestre/ mediador haurà de complir tres objectius per a dur a terme la tasca de manera eficaç i per a arribar a l´alumne :
ü Afavorir el seu aprenentatge
ü Estimular les seves potencialitats
ü Corregir les seves mancances
Cal tenir en compte que tot això es fa partint d´un alumne que aprèn i no sap, o no pot o no es creu capaç per aconseguir al final de procés un alumne que sap, que pot i que és capaç d´enfrontar-se a unes tasques determinades. El mestre/ mediador esdevé una peça clau per a poder assolir aquesta ZONA DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL (ZDP) oferint ajuda i actuant quan cal fer-ho.
I per últim , la lletra C de l´ABC de l´aprenentatge cooperaitu , fa referència a la cooperació entre els alumnes per a poder aprendre a la classe .Cooperar és compartir una experiència vital significativa que comporta treballar junts per aconseguir beneficis mutus .D´aquesta manera entenc doncs que la cooperació en un treball escolar és una forma d´organització del procés d´ensenyament-aprenentatge entre iguals / entre companys. Però seguint Ferreiro , aquesta interelació cooperativa entre els companys de l´aula fa que els alumnes tinguin:
ü Models a imitar
ü Oportunitats de fer, dir i sentir
ü Recolzament quan el necessiten
ü Expectatives que van in crescendo
ü Autorregulació personal i en equip
ü Reforç positiu i constant
ü Perspectives diferents sobre un mateix
ü Desenvolupament de les habilitats cognitives però també socilas i afectives.
Com a resum i justificació teòrica del projecte, l´aprenentatge cooperatiu l´entenc com una alternativa necessàra per resoldre les exigències de la societat del segle XXI en el camp educatiu.: alumnes participatius en el seu procés d´aprenentatge, establiment d´un tipus de relacions de cooperació entre els alumnes que estimulen el seu desenvolupament cognitiu i socioafectiu i el plantejamenet d´un ensenyament mediador del procés d´ensenyament- aprenenttage a l´escola.
3.Primers pasos
Considero important començar organitzant-me un horari , és a dir, tenir clar quantes sessions hi dedicaré per trimestre i què suposarà això pel que fa a canvis en l´horari de classe . Decideixo que ho faré durant l´hora de tutoria ( dijous de 16 a 17h. ) i si em cal agafaré algunes sessions de destí ( programes d´innovació pedagògica ) dels dimarts a la tarda de 16 a 17h.
El primer trimestre seran 6 sessions , vull fer-ho a poc a poc i no vull estressar als alumnes. El segon trimestre hi dedicarés unes 12-13 sessions i l´últim trimestre unes 8 sessions.
Un cop organitzat l´horari, busco material , fitxes, apunts, etc... que poden servir-me per a treballar i que hauré d´analitzar o modificar per a poder treballar pels meus objectius en aquest projecte.
Com que l´experiència és un grau, començo fent un sociograma encobert ( bateria de preguntes breus sobre persones a qui voldries tenir al costat, amb qui jugues a la classe, amb qui voldries treballar en grup, etc...) i després de fer el buidatge ja començo a descobrir força coses interessants que desconeixia sobre aquests alumnes . Descobreixo qui /quis són els liders, qui són els rebutjats i qui són els invisibles ( els seu nom so surt mai ) . Tot plegat m´ajuda molt per començar a treballar i decideixo dedicar les primeres sessions a un treball individual sobre com ens sentim, i que tothom ho pugui expressar ( si ho desitja ) en veu alta posant el seu nom an una de les cares que tenim a la classe i que expressen estat d´ànim ( content/trist/ enfadat/ amb por) . També dediquem dues sessions a entendre què vol dir sentir-se part d´un grup o sentir-se exclòs d´un grup mitjançant unes activitats molt motivadores i dinàmiques ( ....)
Arribem al final del primer trimestre i m´és difícil poder valorar com ha anat . To i això començo a notar que potser no hi ha tantes baralles a l´hora del pati i que molts alumnes ja no protesten quan se´ls canvia de lloc i han d´anar a seure al costat d´algú amb qui no són tan amics.
Aprofitem el racó de PER PENSAR per anar-hi enganxant compromisos , idees, frases , i tot això ens ajuda a poder reflexionar i parar-nos a pensar.
4.Continuem avançant ....
Arriba el segon trimestre i tinc molt clar que és el trimestre on començaran a treballar més a fons el projecte. Comencem amb dues sessions de treball en parelles perquè cadascú pugui entrevistar una altra persona de la classe i explicar-ho després en veu alta . D´aquesta manera ens ajuda a conèixer-nos tots millor i descobrim coses que no sabíem dels nostres companys de classe. Són dinàmiques de grup per afavorir la interrelació , el coneixement mutu i la distensió dintre del grup.
Aquestes són les dues sessions que passaré a explicar i a detallar gràficament i amb imatges .
A la primera sessió , vàrem fer una activitat on el grup –classe va pactar quines preguntes es farien , tenint en compte que havien de preguntar-se coses que servissin per conèixer millor a l´altre . Vàren decidir fer-se les quatre preguntes següents :
1. Quin és el menjar que t´agrada més ?
2. Del que fas a l´escola, què t´agrada més ?
3. Dels contes que coneixes, quin és el teu preferit?
4. Quin és el color que t´agrada més ?
Aquests són alguns dels resultats de les respostes .
La fitxa del Sohayel .
La fitxa d´en David
La fitxa de la Júlia
Imatges i videos de la sessió dedicada a l´entrevista a un company.
Tal i com es pot veure en les imatges i en els vídeos, el fet de posar-se a treballar en parelles i que ja ho haguessin fet unes quantes vegades , crec que va ser l´èxit de l´activitat. Estaven encantats i a més a més molts nens quan sortien davant la classe a exposar-ho , hi afegien coses a l´entrevista ( explicar més coses sobre un company o companya, parlar bé d´ell / ella , comentar que demà jugarien junts al pati , etc....) . Això els hi va agradar molt i em demanaven per tornar a fer activitats amb aquells parella que havien entrevistat un altre dia.
Després d´aquesta sessió , vaig plantejar-me que calia continuar treballant per conèixer-nos millor tot el grup-classe abans de començar a fer grups.
A la segona sessió del segon trimestre , va semblar-me interessant que poguessin veure un vídeo on el sentiment de grup és molt fort , tot i les adversitats en que puguin trobar-se . També vaig pensar que els hi aniria bé veure aquest vídeo per entendre que no sempre es guanya, es pot perdre però que cal continuar treballant i esforçant-se per aconseguir el que es vol.
Després de veure´l , cadascú lliurement va poder dir-hi la seva . Em va sorprendre molt que molts nens comentaven que no entenien perquè no ploraven si sempre perdien i em varem estar parlant força estona.
De moment estic en aquesta fase del projecte . Seguiré treballant en les sessions que em queden d´aquest trimestre i en les del tercer trimestre per a poder avaluar-ho al final de curs .
5.Mapa conceptual
Després de donar-hi moltes voltes, crec que el mapa conceptual d´aquest projecte final, arrencaria del primer mapa conceptual treballat a la primera pac on posàvem en qüestió i debatiem quin era el paper de la societat, la ciència ,l´educació i la tecnologia.
A partir d´aquí i prenent com a referència el primer mapa conceptual treballat , he decidit centrar el meu projecte en l´educació i totes les necessitats i canvis que se´n deriven .Així doncs, l´aprenentatge cooperatiu esdevé una estratègia per a treballar l´aprenentatge significatiu alhora que respon a un canvi en la concepció científica , el constructivisme.
Aquest seria el mapa conceptual resultant.:
6. En Resum
I només per acabar , dir que les necessitats i circumstàncies que molt sovint se´ns presenten a les nostres aules són el punt de partida per a no quedar encallats en la nostra manera d´ensenyar i esdevenen reptes molt interessants per seguir aprenent sempre .
L´escola i lesinstitucions escolars han d´ estar oberts i apunt per a qualsevol cosa que pugui presentar-se i fer-hi front de manera positiva i pensant sempre en tot el que podem donar i rebre d´aquella nova experiència que comencem.