Una altra entrevista

Molt bones bloggers ,

Us passo l´entrevista feta amb la mare de l´A. tal i com us havia dit .
Demà torno a l´escola de pràctiques per a poder entrevistar als dos nens en qui he centar el meu treball de practicum II a fer-los-hi un qüestionar molt senzill sobre les seus gustos i la imatge que tenen d´ells mateixos. A veure si sóc més ràpida trancrivint aquesta vegada.

Entrevista  als pares de Cicle Inicial amb alumnat amb trastorns de llenguatge i/ o  dificultats en lectoescriptura

Dades personals de l´alumne/a

Nom del nen/ a : A.B.Q.

Curs : 2n Primària

Data de naixement :febrer 2005  

Preguntes per al pares ( només pot venir la mare a al´entrevista )

Dades escolars

1.Com va ser el primer any a l´escola ?

Al principi no li agradava gaire, volia quedar-se amb la mare, o l´àvia però al cap d´uns dies ja no deia res. No li va costar fer amics i sempre ens deien que era molt mandona i moltes vegades acabava plorant. També era i és molt tossuda .

2. Com va començar a aprendre a llegir i a escriure ? A quin curs ?

Va començar a finals de P5 (mare )  . Coneixia les lletres però no associava cap so a cap grafia ni era capaç d´escriure res ( mare  ).  Quan va començar primer la mestra i la psicopedagoga de l´escola varen considerar després d´un diagnòstic fet per la logopeda de l´escola de començar una reeducació externa en algun dels centres del poble . La logopeda de l´escola estava a tope  de nens ( mare )

3. Quins èxits escolars ha tingut fins ara ?

Alguns però no massa . Li va agradar molt l´any passat quan a la revista de l´escola va aparèixer un dibuix seu seguit d´un petit text que havien escrit en grup.

4. I quins fracassos ?

Per ella un dels fracassos més grans és no saber escriure alguna cosa o no saber-ho explicar correctament , ja que és molt extravertida i s´enfada amb ella mateixa . Quan no l´entenem s´enfada .

Dades familiars

1. Qui l´ajudava/ ajuda  a casa quan havia/ha  de  llegir i / o escriure  ?

Jo ( mare )  . El seu pare no hi és massa , fa uns horaris molt estranys.

 2. Vosaltres llegíeu llibres al vostre fill / a? Amb quina freqüència ? Ho feu encara ?

No, de petita no massa. A ella li ha agradat molt sempre dibuixar i s´entrenenia amb un full i un llapis dibuixant

3. Quines reaccions tenien o tenen els nens quan ho feu ?

Quan algun dia el seu pare o jo li llegim un conte ( normalment abans d´anar a dormir) li agrada molt i l´endemà els el torna a demanar , el mateix .

4. Compreu llibres, contes, revistes sovint ?

No  .El seu pare  de tant en tant algun diari esportiu .

5. Noteu que els nens tenen interès per les paraules ?

Des del curs passat ( març / abril 2012) cap aquí sí. A casa dibuixa i escriu una explicació a sosté del dibuix. Abans això no fo feia mai !  

6. Guardeu algun tipus de producció feta pels vostres fills ?

No la veritat és que no en tenim cap de guardada , no sé ,a casa hi ha molts dibuixos d´ella amb escrits però no en tenim cap de guardada .   

Dades sobre les pares ( en aquest cas la mare )

1.Us agrada llegir ?

No , gens .

2. Si ho feu , què llegiu ?

Alguna revista quan vaig a la pelu , o algun paper o informació de l´ajuntament o del  barri.

3. Els llibres formen part del paisatge habitual de casa vostra ?

No.

4. Regaleu llibres als vostre fills pel seu aniversari , per exemple ?

Abans no però ara ella ens ho demana i n´hi hem regalat alguns  des que hem vist que s´ho llegeix , uns que els diuen de la Tea Stilton.

5. Heu anat o aneu amb ell/ a  la biblioteca ? Si hi heu anat, heu assistit a alguna de les sessions de l´hora del conte ?

Si , des del curs passat hi anem un cop o dos al mes.

 

6.Observacions

La mare havia d´entrar a treballar i tot i que teníem temps encara no m´ha comentat res més un cop s´ha acabat l´entrevista .

El que sí ens ha dit a la psicopedagoga del centre i a mi es que la nena i ella també ho feia de petita tendeix a barrejar molt el castellà i el català quan s´expressa oralment i això la té molt preocupada .

Ens pregunta, què puc fer jo ? La psicopedagoga li diu que si vol poden parlar-ne alguna altra estona i la cita per un dia i una hora concretes per a donar-li pautes.

L´entrevista s´acaba a les 14.05 .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més webs interessants

Molt bones bloggers,

Aquests dies estic posant ordre a tota la informació recollida i continuo llegint més bibliografia i busco webs interessants pel practicum. Però tot i que dimecres s´acabaven les sessions d´observació al centre de pràctiques, continuaré anant-hi a fer observacions perquè crec que m´anirà bé com més cosetes tingui pel practicum millor.
També dir-vos que ahir divendres finalment vaig poder entrevistar als pares de l´A. Estic acabant la transcripció de l´entrevista i així que ho tingui us ho penjo.
També he recollit més produccions de l´A. ( sobretot ) que necessito acabar de veure i triar per penjar alguna foto .
Dir-vos també que arrel del practicum II he entrat en contacte amb una web del País Basc que treballen en investigació neurolingüistica i trastorns de llenguatge . Els hi he ofert la meva ajuda pel que necessitin i m´han apuntat com a col.laboradora en un estudi que engegaran d´aquí a poc.
Tot i que la web és en anglès , euskera i español, els articles i les publicacions només estan en anglès . Us penjo enllaç perquè hi doneu una ullada ja que hi ha cosetes molt interessants .
Em sembla però interessant un audio que podreu escoltar  sobre llenguatge ,bilingüisme i lectura .


http://www.bcbl.eu/outreach/?lang=es

A revuere !

Sessió de reeducació amb en S.

Molt bones bloggers,

Ahir vaig tornar a anar a l´escola i vaig assistir a una reeducació mooolt interessant. Havia parlat amb la Dúlia, la logopeda de l´escola, per si podia assistir a algunes de les seves reeducacions però m´interessava veure altres alumnes que ella té . Va proposar-me que hi anés algun dilluns que tenia en S. i potser m´agradaria veure com treballa.
En S. és un alumne de 1r d´ESO amb molts problemes de lectoescriptura. És un alumne amb moltes mancances a nivell de vocabulari i consciència fonològica ( confon i canvia molts sons, no els té  clars )  però ha manifestat es diverses ocasions que des de l´escola l´ajudin a superar aquestes dificultats  per a poder seguir millor les classes .La Dúlia juntament amb la psicopedagoga del centre han recollit la seva demanda i estan treballant amb ell per a donar-li recursos i eines que l´ajudin a poder treballar millor.

Inici de la sessió
Comença la sessió i la Dúlia em presenta.No n´hi havia dit res perquè sap que és un alumne obert i que no hi possarà cap problema al fet que jo estigui observant la sessió.  Li pregunta com està i ell diu que cansat ( sembla haver dormit poc ) .
Li fa referència a la sessió anterior  i li diu : Continuem parlant de la j .Ell l´escriuen un full i ella li demana que faci també la majúscula . Li pregunta : Aquest so , com el dibuixaries ? I a què et recorda ?. Ell diu que li recorda el so de la màquina d´afaitar i se l´imagina com una línia horitzontal que dibuixa _____________________.

Desenvolupament de la sessió
La Dúlia continua treballant amb en S. sobre una lectura que no van acabar la sessió anterior i que està plena de j i g . Mentre en S . llegeix ella va comentant les j que van apreixent en els dos petits paràgrafs que ha llegit . Fixa´t hem trobat la j però també la g ., li diu i en un full li fa escriure la g majúscula i minúscula .No m´aclaro diu ell i et fas un lio quan has d´escriure una o l´altra  li diu la Dúlia. Te´n recordes de les vocals ?, pregunta ella  . Ell diu a/e/i/o/u i els hi fa escriure en un paper .
Tornen a la lectura i li fa encerclar la j i la g mentre li fa verbalitzar quina és la vocal que va trobant al darrera d´aquestes lletres . Li fa explicar a ell i després en el full apart li fa escriure on va cadascuna .
Continua la sessió però com que no el vol avorrir, ara li demana que escrigui a la pissarra algunes de les paraules que ha llegit a la lectura . Escriu taronges, li diu . Primer li fa picar les síl.labes i li fa posar rodonetes per cada una de les síil.labes que pica . Ell fa tres rodonetes però li costa resoldre-ho, dubta tres o quatre. Després li demana que ho lletregi , lletra per lletra . Ell ho fa però s´equivoca . Prova d´escriure-ho , li diu ella . Ell escriu tarongas . Algo no lliga , diu ella . A veure , ho has escrit bé ? pregunta . Ell borra i escriu taronjas . No , no , ja estava bé , diu ella . Torna a escriure tarongas però de seguida recorda que ha de ser una e darrera la g i ho canvia . Ara sí, diu ella . Segueixen el mateix procediment amb gerra i amb menjar.
Li demana que torni a seure i continuen treballant . Quan no entén una paraula mira a la Dúlia perquè li expliqui . Quan acaba  de llegir, la Dulia li demana que li expliqui què ha llegit i a poc a poc va entenent què diu tot mentre s´ho remira a la lectura. Li pregunta:  Quines plantes coneixes de les que surten ? Ell ho va comentant i diu que algunes les coneix perquè les té a casa seva o al Marroc.Li demana que provi d´escriure dues frases del que ha llegit. Ell escriu :
La Júlia li agrada mirarel cel  ( mirarel ho havia escrit tot junt ) . La Dúlia li subratlla i li comenta que va separat. Li va subratllant les paraules a la primera frase i li demana que ell faci el mateix a la segona. Després escriu : És genal recollir les verdures del jardí per menjarseles ( la i de genial se l´ha via deixat i havia escrit mengarseles ) . Ella li diu : Quina lletra t´has deixat ? Vols dir que s´escriu així mengarseles ? Ho arregla i ho escriu bé.
Vinga diu ella , ara jo et dic un tros de frase de les de la lectura i tu me l´acabes . Sense problemes ell ho va contestant. Durant toa aquesta estona observo que en S. va fent molts badalls. La Dúlia se n´adona i trenca la dinàmica preguntant-li coses sobre ell : Quina peli has vist aquest cap de setmana ? On les veus ?On entres per veure-les  ? No se´t tallen ?
Després d´estar una estoneta xerrant sobre la peli que ha vist , la Dúlia retorna a la feina que feien i li llegeix una pregunta referent a la lectura llegida  i li passa un full on ell ha de trobar la resposta correcta sobre tres possibles .

No puc quedar-me fins al final de la sessió perquè he de marxar .A bans de marxar la Dúlia li pregunta a en S. si li fa res que torni un altre dia . Ell diu que no.

M´ha agradat molt veure com es treballa i com treballa la Dúlia un cas com el d´en S. Entenc que no és facil perquè als problemes de llenguatge i lectoescriptura  que presenta , s´hi sumen els típics de l´adolescència i ella mateixa em diu abans de començar la sessió que a vegades és complicat treballar amb nois / es d´aquestes edats.

Vinga , quedem per un altre dia. Una observació mooolt interessant ! Provaré de fer alguna foto o d´aconseguir alguna producció d´en S. el proper dia.

Sessió de reeducació amb l´A.

El djous passat i després d´haver parlat amb la logopeda de l´escola de pràctiques , vaig assitir a una reeducació que fa l´A. en un centre extern.Vaig anar primer al centre Ginesta a demanar si podia         assistir a algunes  de les  sessions de reeducació que fa l´A. i no em van posar cap problema . L´A. no hi va sola, ho fa amb una altra nena que també té una problemàtica semblant a la seva , l´A. . L´Estibaliz és la logopeda del centre Ginesta on va l´A. des del novembre des del curs passat .Demano permís al pares de l´A.  i els hi passo un full de la protecció de dades que em firmen sense cap problema . La logopeda de l´escola de pràctiques els havia informat que segurament asisitiria a alguna de les sessions al centre Ginesta . Em comprometo a no treure fotos dels nens / es , sinó només de les feines i dels exercicis que fan. Els hi dóno les gràcies per endavant .

Inici de la sessió
La sessió comença amb l´Estibaliz que els hi explica a totes dues què faran durant la sessió . Ella porta una guió de com es desenvoluparà la sessió i me´l deixa veure . Primer   faran uns exercicis de discriminació auditiva que aniran augmentant de dificultat poc a poc, després faran uns exercicis de discriminació fonològica i finalment faran uns exercicis de memòria . Cada sessió fan unes praxis en una sala annexa on fan les sessions de reeducació però avui l´Estibaliz decideix no fer-les i deixar-les pel proper dijous.

Desenvolupament de la sessió
L´Estibaliz treu un llibret força gruixut  on hi ha tot de dibuixos .M´explica que és un material excel.lent per treballar amb nens /es que tenen problemàtiques com la de l´A. ( trastorns de llenguatge i dificultats en lectoescriptura ) .L´única pega , segons ella ,és que és un material auditiu que està en castellà i que li cal anar-lo traduint i anar fent un esforç per fer-los pensar en català. A l´A. m´explica que ja li va bé perquè és castellanoparlant i ha de pensar-ho en català i li va de meravella.

Comencen sentint un sons a l´ordinador i en  una làmina on hi ha quatre dibuixos han de destriar quin so és . Ho fan tipus joc i aniran anotant la puntuació que treuen en una llibreta que tenen al centre i  on hi van  fent els exercicis ( discriminació auditiva ) .  Cap problema, les dues nenes ho  ho fan molt bé.
Poc a poc l´Estibaliz els hi complica : ara sentiran dues paraules que només tenen un so que canvia , miraran la làmina on ara hi ha dos dibuixos i ara no anotaran la puntuació sinó que provaran de dir  la paraula en català . Després l´escriuran i quan l´hagin  escrit , pensaran una frase i l´escriuran (discriminació fonològica )
Una de les paraules és mama . L´A. l´escriu sense problemes i prova de fer uan frase . Escriu " la mama cunia " . L´Estibaliz s´ho mira i li diu que llegeixi què ha escrit .
- Ella diu "la mama cuina" ,
 -Vols dir ?  li pregunta ella .
 -Ai no ! diu la nena , i ho esborra i ho escriu correctament , "la mama cuina ".
Després surt la paraula "taula" .
 L´A. prova d´escriure una frase i escriu " la taula a sobre hi ha fruita " .
L´Estibaliz li demana que la llegeixi i que pensi si ella ho diria així. L´A. diu que sí, que ja està bé i no ho vol canviar. Després la logopeda li torna a llegir la frase i li fa en forma de pregunta .
- Si jo et dic on és la fruita , tu què em contestes ?
- A sobre de la taula ....
-Doncs, com seria la frase que tu has escrit ?
 - A sobre la taula hi ha fruita , i canvia la frase .

Acabament de la sessió
L´Estibaliz els hi proposa a les dues nenes acabar la sessió fent uns jocs de memòria escoltant l´ordinador. Ja ho deuen haver fet altres dies i elles es posen a aplaudir i diuen bien !!!! . Com que deuen estar  cansades , la logopeda els hi comenta què els hi sembla de fer-ho dues vegades oral i dues vegades escrit . . D´acord , però serà per torns, una vegada l´A. i l´latra l´A. L´Estibaliz em comenta que aquests jocs són per treballar la memòria i per entrenar-la perquè tiotes dues tenen poca capacitat de retenció i quan llegeixen els hi costa molt comprendre perquè no retenen el que han llegit . D´aquesta manera entrenen la memòria jugant. Marxen molt contentes i em demanen  si tornaré un altre dia a fer fotos a les llibretes . Els hi dic que potser sí .

Com que no havia pogut veure l´estona que estan fent praxis , pregunto a l´Estibaliz si puc fer fotos a uns nens que entren després d´elles a fer reeducació. Faig unes fotos i em fixo en els exercicis que fan. L´Estibaliz m´explica que tots els exercicis són per tonificar la zona de les dents, paladar, llavis , etc.. és a dir allà on s´articulen els sons .L´objectiu és exercitar l´aparell bucofonador per tal que amb aquesta gimnàstica hi hagi un major domini de la musculatura de la llengua i els llavis i una agilitat més gran lingual i labial. D´aquesta manera s´aconsegueix que els sons de la parla es produeixin correctament , de forma clara i entenedora .

Des d´aquí vull agrair al centre Ginesta les facilitats que m´han donat per a poder dur a terme les observacions.

Us penjo unes fotos de la sessió.

Trobada amb la logopeda

Molt bones bloggers i seguidors,

Avui he tingut la trobada amb la Dúlia, la logopeda de l´escola de pràctiques. Hem quedat per assitir a alguna de les seves sessions i poder veure el treball que fa ella en directe amb alguns dels alumnes que presenten trastorns de llenguatge i/ o dificultats en lectoescriptura.

A part de  veure el seu horari i de quedar per assistir a alguna de les seves sessions, la Dúlia ja m´ha posat en situació de com encara ella les classes perquè quan hi assiteixi pugui anar veient la feina que fa sense interrompre la sessió.

M´ha explicat quins són els items  que ella es marca en cada sessió i he considerat oportú apuntar-me´ls per a veure millor com ho desenvolupa i ho treballa en les diferents sessions.

Ella proposa :

• Implicar molt al nen / a amb qui es fa el treball a partir de situacions properes a la seva realitat quotidiana ( activitats de cap de setmana, comentaris sobre la feina que s ´està fent , emocions que experimenta , etc....) . També es pot arrencar la sessió amb un conte, un text, etc... i a partir d´aquí començar a bastir el trebal  que es vol fer.
• Treball de lectura ( textos curts ) com ho fa : sil.labeja,  canvia lletres , elimina lletres , etc...
• Treball sobre consciència fonològica  ( més informació  http://impulslectura.blogspot.com.es/2012/01/activitats-consciencia-fonologica.html )
• Treball oral : veure com s´explica ( de manera coherent o no ) , costa entendre´l , etc....
• Treball de grafisme
• Treball d´escriptura sobre un  text que ha llegit , una cosa que vol explicar, una nota que vol escriure, etc...

Ella em comenta que es tracta sempre de fer un reforç positiu a l´alumne i de no corregir-lo sinó intentar dir-li que s´ho torni a mirar, que ho repassi i de manera molt sútil .

En cada sessió potser no té temps de treballar-ho tot , però si que, segons ella, aquests són els punts amb els que basa la  seva tasca .

Li explico que la meva intenció es fer un material que quedi a l´escola i que es pugui utilitzar en sessions de logopedia o de reeducació.

Anirem parlant de quin material podria fer i li comento que vull que sigui pràctic  i útil i que es faci servir .

Dilluns ens tornarem a veure  i assitiré a una d les seves sessions. mentrestant vaig ruminat en el material que podria elaborar.

Seguim treballant !

Articles interessants

Molt bones ,

L´últim dia que vaig estar a l´escola vaig demanar a la logopeda del centre poder estar en algunes de les seves classes de reeducació. Avui he rebut un mail seu i hem quedat per dimarts 13 per veure´ns i poder tenir primer una xerrada i després poder estar a algunes de les seves sessions. Vull comentar-li algunes idees que tinc sobre el material que podria elaborar i que li podria anar bé i també estic interessada en veure la seva manera de treballar.

Paral.lelament a la feina al centre de pràctiques ,   llegeixo i cerco bibliografia i webgrafia interessant pel practicum .Avui he trobat un article molt interessant sobre lectoescriptura que us penjo perquè pogeu llegir-lo. És molt clar i diu moltes coses de sentit comú que moltes vegades a les escoles deixem de fer-les.

Apa , us el penjo !

http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=365

Entrevista als pares d´en R.

Molt bones bloggers,

Avui he pogut fer l´entrevista als pares d´en R.per conèixer una mica més la família i per veure com és en R.  a casa . Amb la psicopedagoga del centre vam considerar important poder trobar-nos amb ells ( tot i que ella ja hi ha fet força entrevistes i reunions ) i que coneguessin el meu projecte .

Abans de començar l´entrevista doncs, la psicopedagoga em presenta i explica de manera ràpida als pares la feina que estic fent. Ells semblen molt receptius i la mare comenta que se´n alegra perquè això pot ser una ajuda més pel seu fill . Diu :"Tot lo que sigui per ell i per ajudar-lo em sembla perfecte ".

Us penjo la transcripció de l´entrevista que ha durat més del que em pensava . Penso que em podrà servir a l´hora de valorar el paper del  context familiar davant dels trastorns de llenguatge i problemes en lectoescriptura .

Aquí us la deixo.

Entrevista  als pares de Cicle Inicial amb alumnat amb trastorns de llenguatge i/ o  dificultats en lectoescriptura

Dades personals de l´alumne/a

Nom del nen/ a : R. N.

Curs : 2n Primària

Data de naixement :agost 2005 ( sis mesó )

Preguntes per al pares

Dades escolars

1.Com va ser el primer any a l´escola ?

Li va costar molt l´adaptació i a sobre era un nen molt malaltís. Va anar-hi poc perquè molt sovint estava malalt o bé havíem d´anar a Barcelona per fer un seguiment del seu desenvolupament . Al ser sis mesó, calia veure la seva evolució a nivell físic i intel.lectual( mare ) .

2. Com va començar a aprendre a llegir i a escriure ? A quin curs ?

Va començar a primer de primària ( mare ) . A P-5 no coneixia cap so ni era capaç d´escriure res( pare ).  La mestra de P5 va comentar-nos que quan havia d´escriure dibuixava gargots i deia que allò eren lletres. També la mestra va comentar-nos que quan feien la rotllana  del matí , ell mai explicava res i que si ho feia no s´entenia què volia dir(mare ) .A casa també ens costava molt saber de què ens estava parlant perquè no l´enteníem què ens volia dir i s´enfadava  molt( pare ) .

3. Quins èxits escolars ha tingut fins ara ?

No gaires ( mare ) . L´any passat va repetir primer i s´ho va agafar fatal. S´ho va prendre molt malament i plorava cada matí abans de venir a l´escola. Se´l veia trist ( pare ) .

4. I quins fracassos ?

Segurament, encara que no ho digui, per ell repetir primer i deixar els companys de curs ha estat un fracàs ( mare ) . A ell li costa molt expressar el que sent perquè li costa explicar-se i sap que li costarà que l´entenguem ( pare ) .

Dades familiars

1. Qui l´ajudava/ ajuda  a casa quan havia/ha  de  llegir i / o escriure  ?

Normalment hi sóc més jo ( mare ) . Ara des de l´estiu jo també hi soc perquè estic a l´atur però la mare sap més com fer-ho , porta més temps fent-ho. Jo estic per la seva germana petita ( pare ) .

2. Vosaltres llegíeu llibres al vostre fill / a? Amb quina freqüència ? Ho feu encara ?

No, no ho fèiem massa i si ho fèiem eren contes curtets perquè es cansava de seguida ( pare ) . Ens preocupava més si menjava o si seguia bé el que els metges deien que no pas el fet dels contes . Va tardar molt a caminar i a dir les primeres paraules ( mare )

3. Quines reaccions tenien o tenen els nens quan ho feu ?

Al R. Ja t´hem comentat que no li agradava massa . S´estava més quiet davant la tele que no pas quan li llegíem o li explicàvem un conte.

4. Compreu llibres, contes, revistes sovint ?

No no hem sigut mai de comprar llibres ( mare ) .Jo compro de tant en tant algun diari esportiu o alguna revista de motor però tampoc no molt sovint ( pare )

5. Noteu que els nens tenen interès per les paraules ?

No , no massa ( mare ) . En R. Fa els deures i les feines que li doneu però no l´hem vist mai a agafar un full i escriure alguna cosa , ell prefereix jugar a altres coses ( pare ) .

Quines ( jo pregunto ) ? (Això no era a l´entrevista però jo crec que es presta a que ho pregunti ) .

Bé, juga amb la DS o a vegades amb la seva germana petita a la play ( pare ).

6. Guardeu algun tipus de producció feta pels vostres fills ?

No no en tenim cap perquè tampoc escriu ni escrivia gaire coses  a casa ( mare )  

Dades sobre les pares

1.Us agrada llegir ?

No , no gaire  ( pare ) . Tampoc tenim massa temps , la veritat ( mare )

2. Si ho feu , què llegiu ?

Ja t´hem comentat que si llegim són revistes o algun diari esportiu ( pare ) . També ens agrada llegir aquest fulletó que envien a les cases l´ajuntament ( mare ) .

3. Els llibres formen part del paisatge habitual de casa vostra ?

No , la veritat és que no n´hi ha gaires ( mare )

4. Regaleu llibres als vostre fills pel seu aniversari , per exemple ?

Quan era petit ho havíem fet però vàrem veure que quedaven en un racó i no se´ls mirava . Preferim regalar-li altres coses : pilota, roba , etc...( mare ) .

5. Heu anat o aneu amb ell/ a  la biblioteca ? Si hi heu anat, heu assistit a alguna de les sessions de l´hora del conte ?

No no hi hem anat mai. Per horari no ens va massa bé( pare ).

Tot i això , a vegades hi anem a buscar algun llibre que ell demana sobre algun tema que hagueu treballat a classe : el cos , els animals , algun còmic, algun joc d´ordinador , etc...( mare ).

6.Observacions

Vull comentar que quan s´ha acabat l´entrevista el pare m´ha preguntat si creia que el fet de no haver-li llegit llibres de petit  podia haver estat important i que potser havien d´haver-ho provat més i van tirar la tovallola massa aviat. La mare comenta també amb els ulls plorosos que com que va costar tant de que guanyés pes i seguís l´evolució que li tocava , la resta de temes van quedar al marge.

Em pregunta la mare : ho hem fet bé ?

A l´entrevista també hi ha estat la psicopedagoga del centre que mentre he fet les preguntes ella no ha intervingut per res. Ara , i després de la pregunta de la mare , la psicopedagoga explica que no es tracta de si s´ha fet bé o malament sinó que ara el que compta és poder ajudar en R. a superar les mancances que té en lectoescriptura i llenguatge.

Sobre les 14.20 acabem l´entrevista .

Els hi dóno les més sinceres gràcies.

 

Entrevista pares amb alumnes amb dificultats de lectoescriptura i trastorns de llenguatge

Molt bones bloggers,

Avui he aconseguit també  poder quedar demà al migdia , a les 13:30 , amb els pares d´en R. que contestaran les preguntes que els hi he preparat en aquesta entrevista que us penjo.
Vull que sapigueu que és una entrevista que he elaborat basant-me en un model que apareixia en el material de les activitats del mòdul didàctic 2 ( pàg. 21), de l´assignatura de Psicopedagogia de la llengua oral i la llengua escrita .Vaig considerar que estava prou bé però que potser calia organitzar-lo una mica . Així doncs, veureu que presento apartats en l´entrevista perquè crec que m´ajuden a mi i a la família a l´hora de preguntar i contestar les preguntes que es formulen a l´entrevista. També rec que em podrà ajudar a recollir millor les dades rellevants per analitzar-ne els resultats .
Avui l´he ensenyada a la psicopedagoga de l´escola i hem modificat un parell d´aspectes que ella considerava que calia incloure en l´entrevista . Us els marco amb color verd perquè pogueu veure quins són.

Us la penjo per si us pot ser útil.

Entrevista  als pares de Cicle Inicial amb alumnat amb trastorns de llenguatge i/ o  dificultats en lectoescriptura

Dades personals de l´alumne/a

Nom del nen/ a :

Curs :

Data de naixement :

Preguntes per al pares

Dades escolars

1.Com va ser el primer any a l´escola ?

2. Com va començar a aprendre a llegir i a escriure ? A quin curs ?

3. Quins èxits escolars ha tingut fins ara ?

4. I quins fracassos ?

Dades familiars

1. Qui l´ajudava a casa quan havia de  llegir i / o escriure  ?

2. Vosaltres llegíeu llibres al vostre fill / a? Amb quina freqüència ? Ho feu encara ?

3. Quines reaccions tenien o tenen els nens quan ho feu ?

4. Compreu llibres, contes, revistes sovint ?

5. Noteu que els nens tenen interès per les paraules ?

6. Guardeu algun tipus de producció feta pels vostres fills ?

Dades sobre les pares

1.Us agrada llegir ?

2. Si ho feu , què llegiu ?

3. Els llibres formen part del paisatge habitual de casa vostra ?

4. Regaleu llibres als vostre fills pel seu aniversari , per exemple ?

5. Heu anat o aneu amb ell/ a  la biblioteca ? Si hi heu anat, heu assistit a alguna de les sessions de l´hora del conte ?

6.Observacions

Més observacions a l´aula i més específiques

Molt bones a tots,

Avui he tornat al centre de pràctiques perquè he volgut observar altra vegada i amb més deteniment com actuen els dos alumnes amb qui m´he centrat  en aquest Practicum II . Fins ara m´havia centrat molt en el desenvolupament general de la classe  però necessito tenir més dades observables i objectives  dels dos alumnes que treballo.
Per això, partint de la graellá d´observació que he utilitzat anteriorment , l´he modificada i ara em serà molt ´més útil.
Us ho penjo per veure què us sembla .

GRAELLA D´OBSERVACIÓ D´AULA D´ALUMNES AMB TRASTORNS DE LLENGUATGE I

 

 

 

DIFICULTATS EN LECTOESCRIPTURA

CLASSES Items a tenir en compte	2n Primària
CONTEXT Dia i Hora del dia Docents que porten la classe Distribució espai físic a l´aula INICI DE LA SESSIÓ Consignes inicials ( generals , per parts, col.lectives, individuals, coherència , claredat, etc....)	Dimarts 6 de novembre Matí De 10 a 10,40 h . Classe de llengua catalana Mestra tutora de la classe . Alumnes asseguts en files de dos en dos ( ha canviat la distribució de l´alumnat per parelles en comptes de 3 en 3 ) i mirant tots endavant . La mestra s´adreça a tota la classe en general . Observo que mentre està comentant la pàgina que treballaran en R. encara no ha trobat la pàgina i pregunta a la seva companya quina pàgina és .
Interaccions amb l´alumnat amb dificultats	La feina que avui estan treballant comporta força lectura . És per això que la mestra proposa primer una lectura col.lectiva de tota la classe i ho fa demanant voluntaris per llegir . L´A. aixeca la mà dues vegades i la mestra li fa llegir un paràgraf curt . Quan acaba la felicita ( “molt bé A. , segueix així, bona feina !”). En R. no aixeca la mà per res , en cap moment de la lectura col.lectiva .
Actitud de l´alumnat amb dificultats a l´inici de la sessió ( escolta ? entén? Fan preguntes als companys? Fan preguntes al mestre/a?	L´actitud de l´A. i en R. és correcte. Tos dos escolten tot i que en R. no participa massa . Observo que l´A. en dues ocasions pregunta al nen de darrera si s´ha de fer l´exercici 3 , un dels proposats per la mestra . En R. no pregunta a ningú i es posa a treballar.
Tipus d´agrupaments ( individual, per parelles, per grups, etc...)	Treballen tot el grup classe junt primer oralment i després passen a fer el treball per escrit individualment .
Tipus d´activitat ( receptiva, executiva, reproductiva, creativa, oberta, cooperativa )	És una activitat receptiva , executiva on han d´ escoltar i entendre primer per després poder fer la pàgina de comprensió de la lectura feta. .
Grau d´autonomia de l´alumnat amb dificultats ( molt , poc, gens , etc...)	L´A. , tal i com ja em semblava , és molt autònoma i veig que té força estratègies per treballar sola sense que l´ajudin massa . Si no se´n surt , mira què fa el seu company o bé pregunta . En R. no pregunta per res i quan es hora de treballar , tot i no entendre-ho, va al seu aire . Després la mestra ha d´ajudar-lo i tornar-li a explicar per corroborar que entén què ha de fer.
DURANT LA SESSIÓ Interaccions : alumne /professor durant les tasques a fer.	Mentre dura el treball escrit individual la mestra els hi pregunta a en R. I a l´A. Si han entès què havien de fer.l´A. Diu que sí i es posa a treballar. En R. Diu que també però no es posa a treballar de seguida. Observo que torna a llegir els exercicis i després comença a fer-los. La mestra va passant per les taules i va mirant si tots han entès la feina a fer. S´atura davant la taula d´en R. , li demana que li expliqui què ha escrit i li fa esborrar i tornar a llegir l´enunciat de l´exercici.
Grau de comprensió de les tasques dels alumnes observats	Regular en els dos alumnes . Observo manca de seguretat en ambdós alumnes .
Grau de concentració i implicació	Bo el grau de concentració en els dos alumnes i bo el grau d´implicació de l´A. I regular el d´en R.
FINALITZACIÓ DE LA SESSIÓ Com acaba la sessió	La mestra demana de corregir la feina que s´ha fet entre tots. Torna a demanar voluntaris per a fer-ho. Ni l ´A. Ni en R. Demanen per participar.
Hi ha hagut conversa amb el docent durant la sessió d´observació ? Els alumnes s´han sentit observats ?	He intentat asseure´m al mateix lloc on ja ho havia fet els altres dies que havia anat a fer observacions. Això ha fet que els alumnes ja em coneguessin i no s´estranyessin de la meva presència ni es sentissin observats . He pogut parlar en dos moments de la classe amb la mestra: un en que ella m´ha comentat la feina que tenia pensada per fer avui i l´altre quan m´ha demanat que m´acostés a veure la feina que feia en R. I l´A.
Altres observacions	Vull comentar que observo a la mestra molt motivada amb aquest alumnat i molt disposada a que ells no se sentin angoixats pel fet de tenir certes dificultats en llenguatge i lectoescriptura. Ella no els força mai a res i respecta el seu ritme d´aprenentatge.

Més teoria ....aplicada a la pràctica

Molt bones bloggers i seguidors,

Estic intentant llegir teoria interessant i útil pel practicum II . Això suposa moltes hores i molta feina de resumir, extreure idees, buscar, analitzar, etc...però val la pena.

De tot el material que vaig explorant, he recuperat uns resums d´unes conferències a les que vaig assistir el curs passat a Girona , organitzades per Prisma  i on es va parlar  entorn de Les dificultats de lectoescriptura : intervenció i acompanyament.

Varen intervenir molts ponents entre el dissabte 11 i el diumenge 12 de novembre i us aniré penjant allò que trobo que ,  segons el meu criteri , va ser més interessant perquè recollia casos pràctics lligats a una prèvia explicació teòrica .

Us penjo enllaç per si hi voleu donar una ullada .

http://www.prisma.cat/jornades/

Mooooolt interessant !

Segona entrevista també a punt !

Vinga bloggers,

Aquí us penjo la segona entrevista que vaig fer a la mestra tutora de l´A.

Podeu llegir-la per conèixer més bé el cas.

Entrevista als mestres de Cicle Inicial amb alumnat amb trastorns de llenguatge i/ o dificulats en lectoescriptura

Entrevista inicial

Mestra tutora de 2n primària G. G. C.

Dades personals de l´alumne/a

Nom del nen/ a : A.B. Q.

Curs : 2n primària

Data de naixement :febrer 2005

Dades escolars

ÀMBITS DE LA PROBLEMÀTICA

-En quin àmbit/s situes la problemàtica de l´alumne ?

-Àmbit ensenyament aprenentatge (àrea de llenguatge i d´escriptura ,- àrea de matemàtiques i de lògica , àrea de coneixement , àrea de plàstica , etc…) .

- Àmbit de comportament i de personalitat .

-Àmbit social familiar .

- Altres

-Pots explicar quina és la problemàtica i com ho has abordat fins ara ?

L´A. És una nena que em preocupava molt des de l´inici del curs passat , a primer. No se l´entenia gens quan parlava i sempre ho feia en castellà. A més , el discurs no era gens coherent i saltava d´un tema a un altre .Tampoc no llegia , i quan va començar a fer-ho era de manera molt mecànica sense entendre res del que llegia .A part de tot això, si intentava escriure alguna cosa no s´entenia res : enganxava les paraules , omitia lletres ( especialment les vocals , no n´escrivia ni una), i s´equivocava molt a l´escriure lletres pequè confonia sons.

Vam considerar la psicopedagoga del centre , la mestra d´EE i jo mateixa que calia que la logopeda de l´escola se la mirés i fes un primer diagnòstic per veure la gravetat del problema . Després de parlar amb els pares i de fer el retorn de la informació amb la psicopedagoga del centre , la logopeda i jo mateixa, va començar tractament amb una logopeda externa a l´escola on continua anant ara un cop a la setmana.

Tot el curs passat va tenir les dues àrees instrumentals adaptades i també l´`area de coneixement del medi .Aquest curs de moment he continuat adaptant medi . Va seguint bé elscontinguts de mates i força bé els de llengua catalana .

-Aquest alumne/s està atès per algun servei de l´escola ( aula de reforç, aula d´EE, etc..) ?

Si, va a l´aula de reforç i d´EE quatre hores setmanals .

-És atès per algun altre servei extern a l´escola ?

Sí. Va a la logopeda des de l´octubre del 2011

-Destaca positivament en alguna àrea ?

Sí, a l´àrea de plàstica. Fa uns dibuixos molt creatius i originals , i cuida molt els detalls . És molt bona .

-Presenta dificultats en alguna àrea concreta ?

Presenta dificultats en l´`area de llengua catalana però no en làrea de llengua castellana. Li costa molt expressar-se en català.

Dades tutorials

Items a valorar	Molt bé	Bé	Regular	Malament
Hàbits d´autonomia
Hàbits de treball
Assistència
Actitud i comportament
Relació amb els companys
Relació amb els mestres

Dades familiars

-Hi ha algunes dades familiars d´interès ?( pares separats, problemes econòmics, atenció per part de serveis socials , etc…)

A partir del curs passat , cap a finals de curs, la mare em va venir a veure per dir-me que tenien problemes econòmics . Ella s´havia quedat sense feina i vivien amb un sou. Li vaig demanar que parlés amb la logopeda que portava l´A. Perquè no la treiés i que , intentés pactar poder-li pagar per parts les sessions de reeducació.

Ho va aconseguir i no ha deixat d´anar-hi.

- Com ha estat fins ara la relació de la família amb l´escola ?( entrevistes, col.laboracions, xerrades, etc…)

Molt bona . Pares molt conscients de la problemática del filla i molt col.laboradors.

Aspectes emocionals

-És un alumne que es mostra sensible davant dels avisos ?

Sí, tot I que té un caràcter fort I a vegades fa morros si se l´avisa per alguna cosa.

-Com està a la classe ? (content, trist , plora amb facilitat, fa mala cara, s´enrabia,riu, està content )

La veritat es que és un nena que ha millorat molt la relació amb l´adult i amb la resta de companys de l´aula. És manaire i sovint s´enrabia si les coses no li surten com ella vol. A classe es mostra contenta .

Altres observacions :

La nena passa força estones amb els avis materns ja que la mare treballa amb uns firaires i els caps de setmana és fora de casa. Hem hagut d´anar pautant la mare i la família sobre temes d´organització i hàbits familiars ( tele a l´habitació, moltes hores de pantalles , menjar només allò que la nena volia , etc...)

Gràcies per la vostra ajuda i atenció