La meva llista de blogs

dissabte, 31 de març del 2012

Primera entrada del diari de pràctiques

Molt bones bloggers,

Aquesta és la  primera entrada del meu blog del diari de pràctiques. Atenent a les indicacions donades en la PAC 2 , us penjo el títol  de meu projecte, els objectius i les fases que penso dur a terme .
Com podeu veure, aquest blog ja va ser creat fa uns mesos arrel de l´assignatura de Noves Tecnologies, de la qual vaig apendre moltíssim i que estic posant en pràctica cada dia a l´escola . També vull agrair a la meva filla Mariona els suggeriments i les idees que em va donant perquè això quedi més presentable i digne.

Apa, fina la propera que serà molt aviat !!!

1.Títol del projecte :
Proposta d´assessorament i orientació psicopedagògica per a millorar la motivació al Cicle Superior de Primària .
Una possible resposta als reptes actuals del món de l´educació.
2. Descripció del projecte
2.1 Introducció
Aquest treball de pràcticum respon a la demanda feta per un grup de mestres del Cicle Superior del meu centre de pràctiques, arrel   d´una desmotivació que noten que va creixent entre el seu alumnat d´entre 10 -12 anys. Cada vegada més aquests mestres es mostren més preocupats davant la falta de motivació del seu alumnat .
El problema sorgeix a la reunió de l´avaluació del primer trimestre del curs 2011-12 , quan es parla sobre una sèrie d´observacions que han fet els mestres del Cicle Superior , que noten com una part de l´alumnat que fins ara treballava i responia bé a   l´aula, comença a desmotivar-se a la classe (especialment en les àrees de llengua catalana i castellana).Alguns d´aquests alumnes que a l´inici de curs eren participatius a l´aula i que molt sovint responien a les preguntes dels mestres ara han passat a ser alumnes més passius, poc participatius i també s´observa que bona part d´ells, han baixat el seu rendiment en aquestes dues àrees, llengua catalana i castellana. Això preocupa als mestres del cicle i especialment als que imparteixen aquestes matèries.
En aquesta reunió d´avaluació , com  que hi havia els mestres del cicle ,la cap  d´estudis i la coordinadora psicopedagògica del Centre , després de dur a terme una reflexió conjunta , als mestres del Cicle els hi va semblar que potser caldria repensar-se la manera de treballar en l´àrea de llengua catalana i castellana. Aquests mestres comentaven, que, tenint en compte que l´alumnat del Cicle comença a experimentar una sèrie de canvis físics i hormonals propis de l´edat ( més aviat les noies que no pas els nois) aquest fet no podia ser l´únic causant d´aquesta manca de motivació creixent que ells noten. Calia analitzar i qüestionar-se què més passava .
2.2.Tema i objectiu del projecte
Com que es veu que és un problema que continua preocupant a l´Equip Directiu del centre i especialment als mestres del Cicle Superior, aquests , juntament amb la direcció del centre  decideixen fer una demanda a la psicopedagoga de pràctiques , en aquest cas jo, perquè pugui analitzar aquesta pràctica educativa en concret i donar pautes per tal incorporar aquelles millores que es creguin necessàries per a modificar tots aquells aspectes que al professorat els preocupa més.
Així doncs , la meva feina com a futur psicopedagog consistirà en un dur a terme un assessorament/orientació curricular, didàctica i metodològica al professorat del Cicle Superior centrat en les àrees de llengua catalana i de llengua castellana  d´aquest cicle i amb l´objectiu concret de millorar la motivació de l´alumnat d´aquest cicle.
Podria ser possible que s’hagués de reestructurar  la manera d´impartir la classe, per exemple, a través de la introducció de les tècniques i els agrupaments de treball cooperatiu i veure si d´aquesta manera la motivació entre l´alumnat augmenta perquè esdevenen subjectes actius en el procés d´ensenyament aprenentatge  . Per tot això 
Per a dur a terme el meu projecte he pensat dividir -lo en tres fases ja que això em pot ajudar a desenvolupar de manera ordenada la feina a fer :
FASE 1 :  Fase d´observació i de  primera recollida de dades / fase objectiva                                                                 DATA:   19/3/12 al 20/4/12                   HORES: 10h. a cinquè i 6h. a sisè
Objectius:Observar a l´aula com treballen els diferents professors a les àrees de llengua catalana i castellana i recollir dades rellevants que puguin ajudar-me en el meu projecte .
Destinataris/àries:alumnat del Cicle Superior de primària ( cursos de cinquè i sisè )
ACTIVITATS I CONTINGUTS
·         Estar a l´aula durant una sèrie de sessions / hores i recollir els aspectes que                           s´observin en una graella prèviament preparada.
·         Disposar de moments per a parlar i entrevistar l´alumnat de l´aula i si és possible fer-ho amb alumnat que es veu més motivat i amb alumnat que no presenta massa motivació .
·         Demanar permís al professorat per tenir accés a les seves programacions d´aula setmanals i/ o quinzenals i veure de quina manera programen les sessions de llengua catalana i castellana .
·         Fer entrevistes al professorat tan de les àrees de llengua catalana i castellana com d´altres àrees on no s´hi nota tan la falta de motivació.
·         Passar una enquesta a les famílies  de les classes on es duen a terme les observacions , que contingui  preguntes tancades per tal de  recollir informació sobre com la influència i la implicació de les famílies en els estudis del seus fills / es ajuda o no a la motivació dels alumnes.
·         Recollir aspectes rellevants dels alumnes de les classes ( si estan en un projecte tipus Xarxa fent activitats esportives o lúdiques que garanteixen la seva inclusió i que afavoreixin la seva autoestima  , si tenen  un entorn familiar i social desfavorable, etc...) 
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
§  Elaboració d´unes graelles d´observació ( una per a cada sessió / hora )
§  Confecció d´unes preguntes per a entrevistar  a l´alumnat motivat i al desmotivat.
§  Confecció també d´unes preguntes per a fer  entrevistes al professorat dels cursos on es duen a terme les observacions .
§  Tenir a l´abast  les programacions setmanals / quinzenals del professorat i recollir aspectes rellevants que s´observin en una graella on es puguin recollir els aspectes positius i negatius de les tasques preparades .
§  Elaboració d´una  enquesta per a les diferents  famílies dels cursos on s´està treballant  .
§  Escanejar treballs / tasques dels alumnes dels cursos de cinquè i sisè .
§  Elaborar una llista dels alumnes de la classe i recollir dades rellevants que puguin servir per al projecte .
Caldrà potser elaborar un document sobre la protecció de dades i l´us que se´n faci així com un document d´autorització per a  la difusió de fotografies o treballs de les persones que intervinguin en el projecte.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Els indicadors d´avaluació que em podrien ajudar en aquesta primera fase serien del tipus:
-       Observació directa
-          Passar totes les enquestes al professorat tal i com s´havia planificat .
-         Enregistrament de  les entrevistes previstes amb alumnat motivat i desmotivat .
-          Tenir accés a les programacions del professorat.
-         Haver pogut passar les enquestes a les famílies de cinquè i sisè.
-         Compliment dels objectius proposats
-         Diari de pràctiques
FASE 2 :    Fase de buidatge de dades i de formació                                        DATA:  21/4/12 al 29/4/12                     HORES: 18/20h. aprox.
Objectius:
-Ordenar i classificar el material recollit en la fase 1 .
-Posar en pràctica alguna experiència a les aules de cinquè i sisè  utilitzant                                         l´aprenentatge cooperatiu en les àrees de llengua catalana i castellana.
Destinataris/àries:els alumnes de cinquè i sisè , jo , com a futur psicopedagog  i els meus tutors de pràctiques extern i  de l´assignatura del practicum I,  el professorat  del centre de pràctiques i les famílies.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
·         Organitzar tot el material recollit i destriar-lo segons el tipus de document que sigui ( entrevista, enquesta, observació, treballs dels alumnes, etc...)
·         Classificar el material recollit i elaborar gràfics i/o taules per a poder buidar tota la informació recollida. 
·         Fer una  formació al professorat ( 2 hores per exemple ) per a poder explicar les tècniques de l´aprenentatge cooperatiu i així fer una primera aproximació entre els professors a aquesta nova manera de treballar i d´entendre  l´aprenentatge .
·         Ajudar als professors a dur a terme  algunes activitats d´aprenentage cooperatiu a les aules de cinquè i sisè i actuar com a orientador per ajudar-los amb les eines i tècniques que desconeixen .
·         Tenint en compte que ens interessa treballar en xarxa ( escola / família/ context ) penjar un article a la web de l´escola ,a l´apartat del bloc d´orientació que va adreçat a les famílies ,  sobre com fomentar la motivació des de la família i  quin paper hi poden jugar ells a l´hora   d´ajudar a motivar a l´alumne/fill/a .(això ho posaria al final no a la recollida de dades)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
§  Gràfics per a poder visualitzar les dades recollides.
§  Taules de doble entrada que permetin buidar i organitzar tota la informació que s´ha anat recollint a la fase 1 .
§  Assessorar als professors per  a elaborar uns llistats per agrupar l´alumnat en grups de treball cooperatiu.
§  Document que indiqui la temporalització de les diferents activitats per a treballar els continguts escollits en les àrees de llengua catalana i castellana mitjançant l´aprenentatge  cooperatiu.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
En aquesta segona fase els indicadors d´avaluació podran ser:
-         Buidar tot el material a partir dels instruments proposats  .
-          Fer els gràfics on es recullin dades rellevants de l´observació .
-          Assessorar al professorat que acudeix a la formació  per  a dur a terme algunes sessions d´aprenentatge cooperatiu a les seves aules
-         Compliment dels objectius proposats.
-         Diari de pràctiques
FASE 3: Fase de segona recollida de dades , revisió i conclusions.                                                           DATA:   30/4/12  al 14/5/12                 HORES: 30/35 hores
Objectius:
- Elaborar la memòria de pràctiques  .
- Observacions sistemàtiques a les aules de cinquè i sisè per a recollir noves dades en les àrees de llengua catalana i castellana  per a comprovar si la motivació ha millorat .
Destinataris/àries: professorat del Cicle Superior del Centre de pràctiques i direcció del  centre de pràctiques , jo com futur psicopedagog i el tutor extern i el tutor de  l´assignatura de practicum I.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
·         Escriptura i redacció de  tot el document del practicum I amb les dades recollides i organitzades , la verificació o no de les hipòtesi , la revisió de les dades i  les conclusions del treball .
·         Recerca en fonts bibliogràfiques i d’internet  per a  millorar la intervenció assessora.
·         Recollida de noves dades per comprovar si la motivació ha millorat en els dos cursos  del Cicle Superior utilitzant les graelles de la primera fase.
·         Elaboració d´un document , tipus decàleg per exemple , per fer arribar a la direcció i al professorat del Centre de pràctiques que resumeixi els punts més importants i/o les conclusions del treball fet.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
§   Observació directa
§  Elaboració de la graella d´observació sistemàtica a l´aula amb tots els aspectes metodològics i actitudinals a avaluar .
§  Diari de pràctiques .
§  Reunió amb la tutora externa i els tutors del grup per a poder valorar el treball fet.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-       Observació directa ´
-       Compliment dels objectius proposats.
-       Proposta de millora en funció del que s´ha observat en la fase 1 i en la fase 3 .




caldrà dur a terme tot un seguit de fases   en aquest pla de treball  i anar desenvolupant-les d´una manera coherent i ordenada .

divendres, 20 de gener del 2012

Ensopegar amb un projecte .....i dur-lo a terme.

Memòria del projecte final
1.     Justificació del projecte
Aquest projecte neix d´unes necessitats que observo a la meva classe i com a tutora respecte a l´alumnat que m´arriba en el primer curs de primària. Tot i saber que hi ha casos complicats  ( un alumne amb TC i amb dictamen, un alumne absentista i amb dificultats per seguir el ritme de  la classe, un alumne amb un retard greu de lectoescriptura ) a finals d´octubre / principis de novembre detecto algunes friccions a l´hora del pati que a poc a poc van en augment. Primer només són agressions verbals però més tard ja comencen a aparèixer algunes agressions físiques , tot i que poc importants, a tenir en compte. Parlo amb aquests alumnes i descobreixo que els hi  molesten moltes coses de la classe i que hi ha persones , diuen ells , que no les voldrien perquè no segueixen ni diuen res important . És  a partir d´aquestes xerrades que començo a tenir clar que cal un treball ben fet de tutoria i de cohesió de grup per a poder entendre que tots som importants i penso que fer-ho mitjançant l´aprenentatge cooperatiu pot ser una manera de casar dos dels objectius que busco: poder coneixer-nos millor tots els de la classe i fer-ho de manera que cadascú jugui un paper actiu en el procés de coneixença. Així doncs, poso fil a l´agulla i recupero els meus apunts de fa dos estius d´un curset sobre l´aprenentatge cooperatiu i mentrestant començo a treballar amb altres eines que poden donar-me pistes sobre com enfocar aquesta tasca.
A més a més, i potser de manera fortuita ( un dels dies que dediquem a conèixer què m´agrada de l´escola i què no ) , descobreixo el gran interés que tenen en aquesta classe per les noves tecnologies . L´hora d´informàtica és la més votada el dia que parlem de gustos i preferències a l´escola i això em fa decidir per donar-hi un nou aire al projecte fent que  les noves tecnologies i l´ús de l´ordinador esdevinguin part activa per a treballar i dur a terme  aquest projecte.
Aquestes són els dos reptes que em proposo en aquest projecte : cohesionar el grup fent que cadascú se senti part important del mateix i fer-ho mitjançant l´ús de l´ordinador i les noves tecnologies .
2.     Fonamentació teòrica
Al llarg del temps, l´escola i les institucions escolars, ha hagut de fer front a una sèrie de transformacions d´acord amb els canvis sòcioeconòmics però també a les diferents postures científiques i pedagògiques de cada moment històric.Cada vegada més els mestres que exercim avui en dia ens anem trobant amb la necessitat de professionalitzar-nos i de tenir uns objectius , un pla d´actuació i unes estratègies per a poder intervenir amb eficàcia en la nostra pràctica educativa de cada dia. I aquí és on engegaria la fonamentació teòrica del projecte . A partir de la concepció científica del constructivisme social  https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0Byi3oNAbLozwMGRhNWE4YTItOWQyZC00NGRkLWEwNGEtODhiZTg3ODc3NmI5&hl=ca
i d´un mètode pedagògic, l´aprenentatge cooperatiu, els mestres han de poder oferir als seus alumnes una sèrie d´estratègies segons els moments / activitats per realitzar a la classe. Però què suposa treballar seguint  les estratègies de l´aprenentatge cooperatiu ? Segons Ferreiro (2006) la utilitat de l´aprenentatge cooperatiu no està només en les estratègies d´ensenyament que suggereix ( que són moltes i innovadores) sino que proposa una estructura de la classe d´aprenentatge cooperatiu que facilita la selecció crítica, l´aplicació creativa i l´avaluació integral de les estratègies didàctiques que s´utilitzen, així com la sistematització de l´experiència ; i tot això en el marc de la concepció de la construció social del coneixement .
I així doncs, quins seran els aspectes bàsics de l´aprenentatge cooperatiu com a nova forma d´organització del procés educatiu ? Per què  les sigles ABC  poden ajudar-nos a definir l´aprenentatge cooperatiu  ?
La lletra A servirà per parlar de les activitats , una forma peculiar i diferent en l´aprenentatge cooperatiu de fer participar l´alumnat en el seu procés d´ensenyament-aprenentatge . Però  no només aquesta A fa referència a les activitats externes que es duen a terme sino que també hi ha una sèrie d´activitats internes , en relació amb els processos psicològics superiors ,que entren en funcionament i que venen provocats  per les activitats externes. Entendrem doncs que  la participació ( cada alumne  ha d´esdevenir part activa del procés )  les activitats   ( programades i seqüenciades ) i la comunicació ( molt important  per a poder anar avançant en el procés d´ensenyament/ aprenentatge) esdevindran essencials en aquesta primera fase de l´aprenentatge cooperatiu.
La lletra B de l´ABC de l´aprenentatge cooperatiu es relaciona amb la idea de la bidireccionalitat , un terme molt necessari en el procés d´ensenyament-aprenentatge entre el que guia i orienta l´activitat i el que aprèn. Se´ns planteja doncs una forma diferent de relacionar-se el mestre i l´alumne i el mestre s´entén més com a guia ,com a mediador.Què suposa tot això ?El mestre/ mediador  haurà de complir tres objectius  per a dur a terme la tasca de manera eficaç i per a arribar a l´alumne  :
ü  Afavorir el seu aprenentatge
ü  Estimular les seves potencialitats
ü  Corregir les seves mancances
Cal tenir en compte que tot això es fa partint d´un alumne que aprèn i no sap, o no pot o no es creu capaç  per aconseguir al final de procés un alumne que sap,  que pot i que és capaç d´enfrontar-se a unes tasques determinades. El mestre/ mediador esdevé una peça clau per a poder assolir aquesta ZONA DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL (ZDP) oferint ajuda i actuant quan cal fer-ho.
I per últim , la lletra C  de l´ABC de l´aprenentatge cooperaitu ,  fa referència a la cooperació entre els alumnes per a poder aprendre a la classe .Cooperar és compartir una experiència vital significativa que comporta treballar junts per aconseguir beneficis mutus .D´aquesta manera entenc doncs que la cooperació en un treball escolar és una forma d´organització del procés d´ensenyament-aprenentatge entre iguals / entre companys. Però seguint Ferreiro , aquesta interelació cooperativa entre els companys de l´aula fa que els alumnes tinguin:
ü  Models a imitar
ü  Oportunitats de fer, dir i sentir
ü  Recolzament quan el necessiten
ü  Expectatives que van in crescendo
ü  Autorregulació personal i en equip
ü  Reforç positiu i constant
ü  Perspectives diferents sobre un mateix
ü  Desenvolupament de les habilitats cognitives però també socilas i afectives.
Com a resum  i  justificació teòrica del projecte, l´aprenentatge cooperatiu l´entenc com una alternativa necessàra per resoldre les exigències de la societat del segle XXI en el camp educatiu.: alumnes participatius en el seu procés d´aprenentatge, establiment d´un tipus de relacions de cooperació entre els alumnes que estimulen el seu desenvolupament cognitiu i socioafectiu i el plantejamenet d´un ensenyament  mediador del procés d´ensenyament- aprenenttage a l´escola.
3.Primers pasos
Considero important començar organitzant-me un horari , és a dir, tenir clar quantes sessions hi dedicaré per trimestre i què suposarà això pel que fa a canvis en l´horari de classe  . Decideixo que ho faré durant l´hora de tutoria ( dijous de 16 a 17h. ) i si em cal agafaré algunes sessions de destí ( programes d´innovació pedagògica ) dels dimarts a la tarda de 16 a 17h.
El primer trimestre seran 6 sessions , vull fer-ho a poc a poc i no vull estressar als alumnes. El segon trimestre  hi dedicarés unes 12-13 sessions i l´últim trimestre unes 8 sessions.
Un cop organitzat l´horari, busco material , fitxes, apunts, etc... que poden servir-me per a treballar i que hauré d´analitzar o modificar per a poder treballar pels meus objectius en aquest projecte.
Com que l´experiència és un grau, començo fent un sociograma encobert  ( bateria de preguntes breus sobre persones a qui voldries tenir al costat, amb qui jugues a la classe, amb qui voldries treballar en grup,  etc...) i després de fer el buidatge ja començo a descobrir  força coses interessants que desconeixia sobre aquests  alumnes . Descobreixo qui /quis són els liders, qui són els rebutjats i qui són els invisibles ( els seu nom so surt mai ) . Tot plegat m´ajuda molt per començar a treballar i decideixo dedicar les primeres sessions a un treball individual  sobre com ens sentim,  i que tothom ho pugui expressar      ( si ho desitja ) en veu alta posant el seu nom an una de les cares que tenim a la classe i que expressen estat d´ànim ( content/trist/ enfadat/ amb por)  . També dediquem dues sessions a entendre què vol dir sentir-se part d´un  grup o sentir-se exclòs d´un grup mitjançant unes activitats molt motivadores i dinàmiques ( ....)
Arribem al final del primer trimestre i m´és difícil poder valorar com ha anat . To i això començo a notar que potser no hi ha tantes baralles a l´hora del pati i que molts  alumnes ja no protesten quan se´ls canvia de lloc i han d´anar a seure al costat d´algú amb qui no són tan amics.
Aprofitem el racó de PER PENSAR  per anar-hi enganxant compromisos , idees, frases , i tot això ens ajuda a poder reflexionar i parar-nos a pensar.
4.Continuem avançant ....
Arriba el segon trimestre i tinc molt clar que és el trimestre on començaran a treballar més a fons el projecte. Comencem amb   dues sessions de treball en parelles  perquè cadascú pugui entrevistar una altra persona de la classe i explicar-ho després   en veu alta . D´aquesta  manera ens ajuda a conèixer-nos tots millor i descobrim coses que no sabíem dels nostres companys de classe. Són dinàmiques de grup per afavorir la interrelació , el coneixement mutu i la distensió dintre del grup.
Aquestes són les dues  sessions que passaré a explicar i a detallar gràficament i amb imatges .
 A la primera sessió , vàrem fer una activitat  on  el grup –classe va pactar quines preguntes es farien , tenint en compte que havien de preguntar-se coses que servissin  per conèixer millor a l´altre . Vàren decidir fer-se les quatre preguntes següents :
1.       Quin és el menjar que t´agrada més ?
2.       Del que fas a l´escola,  què t´agrada més ?
3.       Dels contes que coneixes, quin és el teu preferit?
4.       Quin és el color que t´agrada més ?

Aquests són alguns dels resultats de les respostes .

La fitxa del Sohayel .
La fitxa d´en David
La fitxa de la Júlia



Imatges  i videos de la  sessió dedicada a l´entrevista a un company.





Tal i com es pot veure en les imatges i en els vídeos, el fet de posar-se a treballar en parelles i  que ja ho haguessin fet unes quantes vegades , crec que va ser l´èxit de l´activitat. Estaven encantats i a més a més molts nens quan sortien davant la classe a exposar-ho , hi afegien coses a l´entrevista ( explicar més coses sobre un company o companya, parlar bé d´ell / ella , comentar que demà jugarien junts al pati , etc....) . Això els hi va agradar molt i em demanaven per tornar a fer activitats amb aquells parella que havien entrevistat un altre dia.

Després d´aquesta sessió , vaig plantejar-me que calia continuar treballant per conèixer-nos millor tot el grup-classe abans de començar a fer grups.
A la segona sessió del segon trimestre , va semblar-me interessant que poguessin veure un vídeo on el sentiment de grup és  molt fort , tot i les adversitats en que puguin trobar-se . També vaig pensar que els hi aniria bé veure aquest vídeo per entendre que no sempre es guanya, es pot perdre però que cal continuar treballant i esforçant-se per aconseguir el que es vol.



Després de veure´l , cadascú lliurement va poder dir-hi la seva . Em va sorprendre molt que molts nens comentaven que no entenien perquè no ploraven si sempre perdien i em varem estar parlant força estona.

De moment estic en aquesta fase del projecte . Seguiré treballant en les sessions que em queden d´aquest trimestre i en les del tercer trimestre per a poder  avaluar-ho al final de curs .

5.Mapa conceptual

Després de donar-hi moltes voltes, crec que el mapa conceptual d´aquest projecte final, arrencaria del primer mapa conceptual treballat a la primera pac on posàvem en qüestió i debatiem  quin era  el  paper de la societat, la ciència ,l´educació i la tecnologia.


A partir d´aquí i prenent com a referència el primer mapa conceptual treballat , he decidit centrar el meu projecte en l´educació i totes les necessitats i canvis que se´n deriven .Així doncs, l´aprenentatge cooperatiu esdevé una estratègia per a treballar l´aprenentatge significatiu alhora que respon a un canvi en la concepció científica , el constructivisme.
Aquest seria el mapa  conceptual resultant.:


6.     En Resum
I només per acabar , dir que les necessitats i circumstàncies que molt sovint se´ns presenten a les nostres aules són el punt de partida per a no quedar encallats en la nostra manera d´ensenyar i esdevenen reptes molt interessants per seguir aprenent sempre .
L´escola i lesinstitucions escolars  han d´ estar oberts i apunt per a qualsevol cosa que pugui presentar-se i fer-hi front de manera positiva i pensant sempre en tot el que podem donar i rebre d´aquella nova experiència que comencem.




Conclusions finals

Molt bones bloggers i companys de l´assignatura,

Sincerament crec que no he estat una alumne de l´assignatura de NTICEDU gaire esplèndida escrivint al blog però he tingut molta feina posant-me al dia i fent provatures de tot lo que anava aprenent . He après moltíssim , de debó i el més important és que ho estic posant en pràctica cada dia , i cada hora i per a mi aíxò és fantàstic. Us vull explicar també que al meu cicle ( jo estic a primer de primària ) han canviat molt les coses i ara les TIC tenen un paper important en les nostres programacions i activitats .
M´he adonat també que , tot i tenir molta experiència en la meva feina , les TIC t´obren un ventall de possibilitats que cal aprofitar i sobretot aprendre a gestionar. No podem pretendre suprimir llibres i tasques de llapis i paper però si que podem reinventar-les i donar-los-hi un nou aire amb tan sols una mica de ganes i amb certs coneixements sobre les TIC .
En resum,  l´assignatura m´ha servit moltíssim per tot el que he après i no sabia però també perquè m´ha ajudat a reflexionar sobre la meva feina i tot el que faig i aquesta autoreflexió / autoavaluació val la pena , de debó.
Merci per tot i ....sempre aprenent !!!

Teresa

dilluns, 14 de novembre del 2011

Jornades molt interessants ....

Divendres 11 i dissabte 12 de novembre vaig assistir a unes Jornades sobre lectoescriptura organitzades per Prisma a Girona . La veritat és que les xerrades van ser molt interessants però una de les que va cridar-me més l´atenció va ser una que crec que té molt a veure amb l´assignatura de Noves Tecnologies .
Es tracta d´una organització BCBL ubicada al Pais Basc que treballa colze a colze amb la neurociencia i que pot esdevenir crucial per a la societat i particularment per a l´educació. El treball que fan és molt rigorós i acurat i ja han publicat algun article interessant a revistes de prestigi. La xerrada de Jon Andoni Duñabeitia va fer-me obrir els ulls sobre moltes coses però va aportar llum a totes aquestes idees que jo tinc sobre el paper real  que la ciencia juga en la societat i en l´educació.
Us convido a entrar a la seva web i a descobrir la feina que fan. Tambés , si us ve de gust , podeu convertir-vos en col.laboradors d´ells .
Apa, seguim aprenent i descobrint coses noves .




http://www.bcbl.eu/

dimecres, 9 de novembre del 2011

Conclusions finals Pac1

Molt bones,

Després de tota la feina feta a la Pac 1 i treballant ja en la Pac 2 , us penjo unes reflexions fetes entorn els mapes conceptuals   ( inicial i final ) i que m´han servit de molt per dur a terme un canvi de mentalitat.
També us penjo mapa conceptual final perquè pugueu dir-hi la vostra si voleu .
Apa, a reveure !

Premissa 1 :La societat  és la que determina el progrés científic , el progrés tecnològic i els canvis en educació .

 La tecnologia no és determinant en una societat, són les necessitats d´aquella societat les que generen i ens porten els canvis tecnològics, científics o educatius  .Si prenem l´exemple de la comunitat on viu la Binta  , ens adonem que no disposa de tecnologies però de moment ells no les necessiten per poder viure  són feliços amb el que tenen sense necessitat d´evolució tecnològica .
En el primer mapa , jo suposava que eren la ciència i la tecnologia les qui havien d´estar al servei de la societat . La societat es movia a remolc d´aquests dos conceptes . Tinc molt clar ara , que és la societat la que mou tots els fils i la que permet que es produeixi  desenvolupament tecnològic i /o científic , i/ o educatiu en una determinada comunitat.
En el segon mapa conceptual ja intento transmetre això:la societat esdevé una mica el motor on tot s´engega i a partir d´aquí es van esdevenint canvis a tots els nivells. Així doncs ,són els fets històrics, polítics  i socials ( el moment que vivim, aquesta societat postindustrial  ) el més determinant per a ser convertir-se en vertaders agents de canvi .

Conclusió :Cap tecnologia no sorgeix en el buit , sinó en un context concret, Cabero , pàg. 15 mòdul 1 , material UOC .
Premissa 2 :La tecnologia  es posa al servei de l´educació : apareixen la tecnologia en educació i per a l´educació.

És molt important argumentar que la tecnologia educativa , TE, sorgeix com a conseqüència
 d´unes determinades necessitats que es produeixen en la societat . Aquestes tecnologies educatives es desenvolupen i intenten resoldre/ replantejar / reformular certs problemes que la societat presenta .També en educació.
 Per una banda tindrem la tecnologia en educació que desenvoluparà mitjans didàctics per a           l´ensenyament / aprenenentatage i per una altra banda la tecnologia per  a  l´educació , que          s´ocuparà de dissenyar , treballar i posteriorment avaluar el procés d´ensenyament / aprenenentatge amb determinats recursos humans i tècnics .
Aquest considero que és un canvi conceptual important que s´ha produït entre el meu  primer i el segon mapa .En el primer mapa , jo pressuposava que l´educació era la que permetia conèixer i treballar per al desenvolupament de la tecnologia i en el segon mapa, entenc que la tecnologia es posa al servei de l´educació i de la formació  per poder afrontar els reptes que se li presenten: canvis de mentalitat i d´actitud que suposaran noves maneres d´enfocar l´educació a partir            d´aquest moment.

Conclusió :  La tecnologia educativa esdevé  doncs un instrument de canvi i transformació sempre i quan sigui capaç de relacionar-se amb uns continguts, objectius i unes  estratègies didàctiques determinades.Cabero, pàg. 36, mòdul 1 , material UOC.

Premissa 3 :Les TIC poden convertir-se en eines eficaces en el procés d´ensenyament / aprenentatge

Sincerament i després del debat i les lectures ,veig a les TIC  com a eines que poden ajudar als mestres  a treballar i a facilitar el procés d´ensenyament i aprenentatge si són utilitzades de forma  adequada i com a un recurs més . El mestre ha de continuar regulant i guiant als seus alumnes en el seu procés  d´ensenyament / aprenentatge , ha d´intentar que aquest aprenentatge sigui significatiu , que l´alumnat aprengui fent ( Roger Schank ) , ha de tenir  clars els objectius i continguts a treballar i per a aconseguir-ho pot utilitzar  diferents metodologies . Les TIC doncs poden tenir cabuda en tot aquest procés , sens dubte .
En el meu primer mapa, les TIC no apareixien per res . Jo vaig entendre que el concepte Educació era un concepte que  treballava per canviar la societat, com si es tractés d´una condició sine qua non .Així doncs, en aquest primer mapa les fletxes eren unidireccionals i partíem de l´educació  cap a la societat , sense fletxes de tornada. A més a més , en cap moment no vaig aprofundir en el concepte educació ni vaig explicar quins objectius o característiques podia presentar aquesta educació al segle XXI . Tampoc no ho
vaig fer amb el concepte Societat , que vaig suposar que jugava un paper important per a la Ciència i la Tecnologia però no per a l´Educació. 
En el segon mapa, ja es pot veure com considero a les TIC fruit dels canvis que experimenta  la societat i com impacten en el món educatiu generant canvis metodològics importants, sense oblidar que no seran la panacea tot i que poden ser de gran utilitat si interactuen  amb altres variables.

Conclusió : Les TIC són un instrument més per utilitzar en el procés d´ensenyament / aprenentatge , però no són l´únic instrument. Cal saber -les fer servir i conèixer-les perquè esdevinguin eines eficaces per a treballar-hi.