Entenc que després d´aquestes quatre observacions fetes, cal anar a la teoria per veure què ens va dient sobre el que anem observant i descobrint. És per això que he dividit les entrades del blog en diferents apartats per a poder anar comentant diferents aspectes rellevants que he vist a les aules i que crec que val la pena explicar.
Aquestes dues primeres entrades fan referència al context . Entenc que el context pot convertir-se en un vertader agent motivador i ho dic en base a diferents toeries llegides.
Us penjo doncs la primera entrada perquè , si us ve de gust, hi digueu la vostra.
El paper del context com a agent motivador ( part I )
Sobre el context físic de l´aula
La tasca de l´ensenyament –aprenentatge es dóna en un determinat espai i amb uns determinats materials i aquestes variables condicionen d´alguna manera l´activitat dels alumnes a l´aula . En aquest apartat ens referirem doncs a l´espai físic de l´aula i a tot un seguit de sensacions que es generen ja siguin més primàries( calor, fred, males olors, excés de soroll, per exemple ) , referents als estats d´ànim o qüestions més intel.lectuals ( curiositat, desànim,cansament , atenció )o a la disposició de l´alumnat a l´aula ( asseguts d´un en un, de dos en dos, en grups de quatre, en assamblea , etc…) . És difícil determinar quin pes acaba tenint en el resultat final del rendiment acadèmic però no es pot negar que és un element que té influència . Així doncs a l´escola i en concret a l´aula aquesta possibilitat de l´espai és un recurs que pot ajudar o interferir en la seva activitat intelectual i en les seves emocions afavorint la seva motivació . És un element que cal tenir en compte i planificar amb una clara finalitat educativa.
Escaño, J.; Gil de la Serna , M ( 2008) .Cinco hilos para tirar de la motivación y el esfuerzo. Colección Cuadernos de formación del profesorado . Educación Secundaria.nº20 ICE U.B.Ed. Horsori, Barcelona .
Capítol 6: L´ensenyament de la motivació i l´esforç a l´aula : organització de l´ambient d´aprenentatge , pàgs. 89, 90 i 91
En les meves observacions he pogur constatar que els dos professors que he observat tenen maneres diferents d´entendre el concepte d´espai a l´aula tot i que cap dels dos, en la meva opinió , no li acaba treient el rendiment que caldria .
Pel mestre / tutor que imparteix llengua catalana a cinquè ( observació del dimecres 21 de març ) la disposició de les taules no té un pes determinant , no té gens d´importància i , al meu entendre, el fet de tenir l´alumnat mirant de cara a la pissarra i en fileres suposa una determinada manera d´entendre l´ensenyament – aprenentatge i les interaccions que es generen : professor com a subjecte expert en la matèria que imparteix / alumnes com a subjectes inexperts i a qui cal fer arribar els continguts perquè ho desconeixen . Aquesta disposició no varia en tota la sessió i sempre és el mestre qui control.la el que s´està fent i no dóna peu a que l´alumnat pugui dir-hi la seva. Els alumnes són doncs agents passius en el procés d´ensenyament aprenentatge i fins i tot això acaba provocant certes deconnexions durant la sessió ( alumnat que pregunta constant ment al del costat o al de davant i no segueix massa la classe) .
L´altre mestre que he observat en les altres tres sessions i que imparteix llengua castellana a cinquè i a sisè ( observacions del divendres 23 de març , 26 de març i 28 de març ) entén la disposició de l´espai físic com a element , podríem anomenar-lo “ motivador “ ja que el fet d´agrupar a l´alumnat de maneres diferents depenent de les activitats que fan , tot i que pugui suposar un enrenou en un primer moment ( soroll de taules i cadires, xerrameca , etc…) , acaba donant els seus fruits a l´hora de treballar i fer arribar els continguts als alumnes i el més important , a l´hora de captar la seva atenció i de posar-se a treballar. També suposa trencar una mica la dinàmica del mestre expert i alumnes inexperts ja que el mestre no exerceix com a figura capdavantera amb l´alumnat disposat en fileres i escoltant. Ara l´alumnat assegut en parelles o en grups es converteixen en vertaders agents actius del procés d´ensenyament –aprenentat ge fins al punt que , en una determinada sessió , són els alumnes qui proposen al mestre de poder dirigir ells la correcció ( vegi´s observació de sisè del dimecres 28 de març ) .
To això ens porta a poder afirmar que l´espai físic i la organització d´aquest espai a l´aula doncs, pot convertir-se en un element clau a l´hora de motivar a l´alumnat i de fer arribar els continguts i les competències a tot el grup classe.
