Més bibliografia interessant

Molt bones,

D´entre els llibres que m´estic llegint , m´ha agradat aquests dies veure que moltes vegades la teoria no està tan lluny de la pràctica i que moltes de les coses que a vegades es duen a terme en sessions de reeducació, a l´aula, amb la logopeda , etc... tenen una base teòrica que acaba donant fruits si es fa un treball ben fet.
Ulzurrun , Ascen Diez (corrd. )  L´aprenentatge de la lectoescriptura des d´una perspectiva constructivista . Activitats per a fer a l´aula. Volums I i II .Ed. Graó.Barcelona , 2007.

M´explicaré.

Durant les sessions de reeducació a les que havia assistit ( les d´en R. , les de l´A. o les d´en S.) m´he adonat que les psicopedagogues i/o logopedes tenen clares algunes premises teòriques molt importants : fan un aprenentatge , una reeducació de la lectoescriptura des d´una perspectiva constructivista; és a dir treballen per a  :

• Propiciar la participació de tot l´alumnat . Els infants han de sentir-se protagonistes del seu procés d´ensenyament - aprenentatge . Penso amb en S. quan la Dúlia li demana que faci ell mateix les cartes del joc , o quan li demana que inventi paraules , per exemple )
• Facilitar l´opcionalitat d ´elecció , la diversificació curricular i l´ajut pedagògic .Recordo quan la logopeda de l´A. li deixa escollir si vol escriure la puntuació d´un joc a la llibreta o no , per exemple .
• Anticipar al nens el tema que es treballarà . Quan per exemple la logopeda de l´A. li explica què faran durant lasessió o bé quan la Dúlia li explica a en S. només arribar què té pensat fer aquell dia.
• Tenir en compte la motivació , els interessos de l´alumnat . Quan la logopeda de l´A. li deixa escriure frases on ella pugui esplaiar-se explicant coses relatives  a les seves col.leccions i joguines.
• Establir relacions reals constants entre allò que l´escolar sap i el nou contingut (ZDP ) .La Dúlia li proposa a en S. en cada una de les sessions partir del que s´ha fet a la classe ( ella hi és present algunes hores ) i això fa que sigui molt fàcil engegar peruqè es coneix del que s´està parlant o el que s´està fent.
• Aprofitar els errors . Oferir models . Les diferents respostes de les alumnes i dels alumnes , tal i com assenyalen Peso i Vilarrubias ( 1989) no les hem de considerar com a errors , sino com a etapes aproximades i progressives que porten a la formació del coneixement.Recordo una de les sessions de reeducació de l´A. que la logopeda li fa rellegir una frase on s´ha equivocat i ella ho rellegeix i ella mateixa diu : Ui , m´he equivocat ! Ho torno a escriure !

Aquestes són només alhgunes de les premises teòriques que es  proposen en aquests dos volums que he estat llegint però que jo pensava que podien il.ustrar perfectament algunes de les pràctiques a les quals he estat present.

Més teoria ....aplicada a la pràctica

Molt bones bloggers i seguidors,

Estic intentant llegir teoria interessant i útil pel practicum II . Això suposa moltes hores i molta feina de resumir, extreure idees, buscar, analitzar, etc...però val la pena.

De tot el material que vaig explorant, he recuperat uns resums d´unes conferències a les que vaig assistir el curs passat a Girona , organitzades per Prisma  i on es va parlar  entorn de Les dificultats de lectoescriptura : intervenció i acompanyament.

Varen intervenir molts ponents entre el dissabte 11 i el diumenge 12 de novembre i us aniré penjant allò que trobo que ,  segons el meu criteri , va ser més interessant perquè recollia casos pràctics lligats a una prèvia explicació teòrica .

Us penjo enllaç per si hi voleu donar una ullada .

http://www.prisma.cat/jornades/

Mooooolt interessant !

Després de llegir una mica .....

Aquest cap de setmana he estat llegint força cosetes dels diferents llibres amb els que estic treballant: des de l´aprenentatge de la lectoescriptura des d´una prespectiva constructivista . Vol I i II , Editorial Graó fins a Estrategias de lectura , d´Isabel Solé.

De tots aquests llibres , n´estic fent un buidatge i estic recollint all``o més v``alid per al meu pr``acticum ( no sé que passa avui amb el accents oberts del port``atil !!!) .

Avui us passo un primer tastet sobre un dels llibres amb els que estic treballant :l´aprenentatge de la lectoescriptura des d´una prespectiva constructivista , Vol I . Es diuen coses molt interessants per``o jo n´he recollit unes quantes que em podran ser útils de cara al practicum que m´ocupa :

• Replantejament del procés de la lectoescriptura i encarar el repte que suposa integrar en un sol projecte les relacions existents entre docent, alumnat i contingut.
• S´entén doncs la lectoescriptura com un procés interactiu on es té present el paper actiu del nen  amb capacitat de reflexió i recerca de significació de les idees i del pensament .
• Nou model d´aprenentatge de la lectoescriptura :necessitat i capacitat de l´alumnat per pensar sobre all``o que llegeix i que escriu :

                             - partir d´uns coneixements previs ( en quin nivell inicial es troba )
                             - adequar instruments de treball a les necessitats del seu alumnat
                             - adaptar curriculum de llengua perqu``e cadascú avanci a partir d´on es trobi.

    I de la teoria a la pr``actica . Quan la mestra de segon demana als dos alumnes que facin frases sobre un text treballat( vegis entrada del dia 28 d´octubre ) , escull aquell vocabulari que sap que els hi ser``a més familar i pr``oxim i amb el que podran desenvolupar frases amb més facilitat . Sap quines són les seves necessitats , en quin nivell es troben i adapta el material en funció d´aix``o.                         

Aquest és un buidatge dels primers capítols del llibre. Continuaré penjant més cosetes i continuaré fent  refer``encies a la pr``actica que estic vivint.                                                

Enllaços interessants

Molt bones bloggers,

Durant tot aquest temps que he estat fent el meu projecte, no he parat de llegir , mirar , entendre, etc... tot allò que queia a les meves mans sobre la motivació i l´aprenentatge cooperatiu.

De tot el que he anat trobant, us passo els enllaços que jo crec que poden ser més interessants i ...que fins i tot alguns venen a demostrar que no tot lo antic és pedagògicament inservible. Alguns videos o articles de fa temps contenen explicacions que podrien ser fetes avui en dia.

Això m´ha servit per reflexionar i entendre que algunes vegades cal que parenguem a treure profit de tot allò que ens envolta .....sense menysprear-ho sinó fent-ne una tria i una relectura adequada.

Espero que us serveixein .

http://www.youtube.com/watch?v=bvPVwZGF_m8 ( aprenentatage cooperatiu )

http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/328 ( aprenentatge cooperatiu en un entorn  universitari , mooooolt interessant !! )

Una mica de reflexió sobre els resultats .....

Molt bones,

Estic fent el buidatge de les enquestes a les famílies i això m´està ocupant més del que jo em pensava; és lent i força feixuc. De moment no us avanço res , vull tenir-ho tot acabat.

Pel que fa als resultats de l´alumnat vull explicar-vos i comentar-vos coses que m´han sorprès i que ja vaig marcar en l´entrada anterior. Ho aniré fent per parts .

• En color taronja marco una part de l´enquesta que pels resultats veig que no vaig formular bé  la pregunta i que em sembla que han contestat sobre com els hi agrada  aquella assignatura.....i no pas si tenen ganes d´aprendre en aquella assignatura. Error important que hauré de tenir en compte si alguna altra vegada faig enquestes a l´alumnat ; caldrà formular bé les preguntes i aclarir què estem preguntant !!!!!
• En color verd marco els resultats que més em sorprenen referents a l´acció que duu a terme el mestre quan explica ,  i en els dos cursos hi ha força unanimitat : noten que aprenen amb  la tasca que el mestre fa explicant la lliçó . Hi ha un gran nombre d´alumnes que expressen això . En aquest apartat no noto diferències  entre sexes i això ho diuen tan els nois com les noies.
• També en color verd marco els resultats que expressen quan l´alumnat nota que apren d´altres maneres ( amb llibre, treball en grups o parelles , etc....) i aquí detecto que hi ha respostes de tot tipus: l´alumnat de cinquè ( força alumnes responen que aprenen treballant en grup o fent altres activitats ..)  potser no és tan conservador com el de sisè ( molts responen que la feina del mestre és el que els ajuda a aprendre ) .

I què ens ve a dir tot això ?

Doncs , que les persones som animals de costums i que allò que ens ensenyen és el que ens sembla  que ens va bé i que ja no cal canviar massa coses si funciona.

Però què passa si algú ( professor) decideix canviar alguna cosa ( manera de donar la classe i d´ organitzar els continguts i la manera de treballar ) ?
Tal i com podem veure en els resultats de la meva enquesta i especialment en l´alumnat de sisè , hi ha un grup nombrós d´ alumnes que creuen que treballant en grups noten que no aprenen tant .
Existeix un control tan arrelat per part del professor que en el moment que aquest decideix anar traspassant aquest control als alumnes (treball en grups o per parelles tan dels continguts com en la gestió del procés d´aprenentatge ) aquests es noten desamparats i tenen la necessitat de tornar a aferrar-se a allò que més coneixen ( el mestre donant la llicçó i fent l´explicació del que han de fer )

Com podem canviar tot això ? Es tracta de seguir treballant i investigant .

Conclusions sobre el context

I després d´ aquest primer apartat, entenc que calen unes conclusions que ens ajudin a donar una mica de llum a tota aquesta teoria i que ens ajudin a situar-nos.
Aquí us les deixo.

 

Conclusions

Ambdós fets doncs, el context físic i el context d´ensenyament aprenentatge acaben actuant com a vertaders agents motivadors a l´aula i al meu parer explicarien sobre qui recauen algunes de les responsabilitats en el desenvolupament de la motivació .

El mestre realitza una mediació quan ensenya, és a dir,  ajuda als alumnes , dirigeix els seus aprenentatges  i d´alguna manera es situa “ enmig” entre els coneixements de l´alumne i els continguts a impartir, simplificant-los si cal o ajustant-los al nivell de cadascú perquè puguin ser assimilats . L´ensenyament s´ entendria doncs, com un traspàs progressiu del professor als alumnes , un traspàs tant pel que fa als continguts com a la gestió del seu procés d´aprenentatge . Això pot ajudar-se , tal i com hem vist en les observacions , d´una determinada manera de distribuir l´alumnat a l´hora de treballar ( context físic ) o d´una determinada manera d´explicitar les tasques a fer deixant clar quina serà la responsabilitat personal de cadascú( context d´ensenyament aprenentatge ) .

En resum , no només haurem de canviar certes coses d´aquest context per a fer més efectiva la motivació a l´aula sinó que sense  adonar-nos-en s´anirà generant un espai de decisió en les aules  . Aquest espai de decisió personal pot d´alguna manera desenvolupar dues situacions molt importants en el procés educatiu dels alumnes  :  un cert control intern de l´alumne ( anar prenent consciència de quina ha de ser la seva actitud sense  que calgui intervenir amb un control extern per part de l´adult  )  i una manera diferent d´entendre el procés d´ensenyament aprenentatge ( poder  seleccionar, processar , interpretar i donar significat a tots els continguts  que l´alumne va rebent , podríem dir-ne fer una digestió dels aprenentatges  ) . Aquestes dues situacions  esdevindran sens dubte, un primer pas per  a generar interès i entusiasme ( sentir-se motivat )  per  a seguir aprenent .

Més context .....i més teoria

Aquí us deixo amb la segona part del context com a agent motivador .

El paper del context com a agent motivador ( part II)

Sobre el context d´ensenyament  aprenentatge a l´aula  

Tal i com es pot veure en les diferents observacions que he fet, el paper que juga el context educatiu és important per a poder generar motivació i esforç en l´alumnat.Tal i com he pogut comprovar, a l´aula es donen tot un seguit d´interaccions complexes;els comportaments depenen de les persones que interactuen i del context on es produeixen aquestes relacions. L´ensenyament –aprenentatge s´esdevé en un lloc que suposa més que un espai físic ( les classes de cinquè i sisè que estic observant ) un espai mental que , sens dubte, condiciona el comportament : no és el mateix treballar en un ambient de confiança que fer-ho en un ambient tens …..i això explicaria les actituds positives/actives o negatives/ passives  que a vegades es donen  en una mateixa persona.

Escaño, J.; Gil de la Serna , M ( 2008) .Cinco hilos para tirar de la motivación y el esfuerzo. Colección Cuadernos de formación del profesorado . Educación Secundaria.nº20 ICE U.B.Ed. Horsori, Barcelona .

Capítol 3: Formación de la capacidad de motivación y del esfuerzo , pàgs. 47,48 i 49

Així doncs, he pogut apreciar en la meva observació a l´aula de cinquè com l´alumne C. que durant la sessió de llengua catalana( dimecres 21 de març )  estava molt poc atent i preguntant als seus companys ( actitud passiva ) passava a tenir una actiutd totalment activa i atenta a la classe de llengua castellana ( dilluns 26 de març ) .

Això tindria a veure amb el que anomenem la responsabilitat personal ;tenir clar què és responsabilitat de l´alumne i què és  responsabilitat del professor és molt important  en tot moment  .

Aquest fet queda pal.lès en les meves observacions quan es tracta d´explicitar els objectius d´aprenentage a l´inici de la sessió . El mestre de llengua catalana a la sessió  del dimecres 21 de  març  a la classe de cinquè dedica poc temps a explicar als seus alumnes què faran durant aquella sessió i ho va fent sobre la marxa .En canvi , a la classe de llengua castellana del dilluns 26 de març , el mestre dedica una estona a explicitar els objectius de la sessió alhora que deixa clar quina serà la tasca a fer per part de l´alumnat ( repàs  dels continguts de gramàtica, lectura en grups i resum ) i quina serà la feina del mestre ( resoldre els dubtes que es vagin generant durant la sessió ) .

Què ens diu la teoria sobre tot això observat ?

Molt bones bloggers,

Entenc que després d´aquestes quatre observacions fetes, cal anar a la teoria per veure què ens va dient sobre el que anem observant i descobrint. És per això que  he dividit les entrades del blog en diferents apartats per a poder anar comentant diferents aspectes rellevants que he vist a les aules i que crec que val la pena explicar.
Aquestes dues primeres entrades fan referència al context . Entenc que el context pot convertir-se en un vertader agent motivador i ho dic en base a diferents toeries llegides.
Us penjo doncs la primera entrada perquè , si us ve de gust, hi digueu  la vostra.

El paper del context com a agent motivador ( part I )

Sobre el context físic de l´aula  

La tasca de l´ensenyament –aprenentatge es dóna en un determinat espai i amb uns determinats materials i aquestes variables condicionen d´alguna manera l´activitat dels alumnes a l´aula . En aquest apartat ens referirem doncs a l´espai físic de l´aula i a tot un seguit de sensacions que es generen ja siguin més primàries( calor, fred, males olors, excés de soroll, per  exemple  ) , referents als estats d´ànim o qüestions més intel.lectuals ( curiositat, desànim,cansament , atenció )o a la disposició de l´alumnat a l´aula ( asseguts d´un en un, de dos en dos, en grups de quatre, en assamblea , etc…)  . És difícil determinar quin pes acaba  tenint  en el resultat final del rendiment acadèmic però no es pot negar que és un element  que té  influència . Així doncs a l´escola i en concret a l´aula aquesta  possibilitat de l´espai  és un recurs que pot ajudar o interferir en la seva activitat intelectual i en les seves emocions afavorint la seva motivació . És un element que cal tenir en compte  i planificar amb una clara finalitat educativa.

Escaño, J.; Gil de la Serna , M ( 2008) .Cinco hilos para tirar de la motivación y el esfuerzo. Colección Cuadernos de formación del profesorado . Educación Secundaria.nº20 ICE U.B.Ed. Horsori, Barcelona .

Capítol 6: L´ensenyament de la motivació i l´esforç a l´aula : organització de l´ambient d´aprenentatge  , pàgs. 89, 90 i 91

En les meves observacions he pogur constatar que els dos professors  que he observat tenen maneres diferents d´entendre el concepte d´espai a l´aula tot i que cap dels dos, en la meva opinió , no li acaba treient el rendiment que caldria .

Pel mestre / tutor que imparteix llengua catalana a cinquè ( observació del dimecres 21 de març )  la disposició de les taules no té un pes determinant , no té gens d´importància i , al meu entendre, el fet de tenir l´alumnat mirant de cara a la pissarra i en fileres suposa una determinada manera d´entendre l´ensenyament – aprenentatge i les interaccions que es generen : professor com a subjecte  expert en la matèria que imparteix / alumnes com a subjectes inexperts i a qui cal fer arribar els continguts perquè ho desconeixen . Aquesta disposició no varia en tota la sessió i sempre és el mestre qui control.la el que s´està fent i no dóna peu a que l´alumnat pugui dir-hi la seva. Els alumnes són  doncs agents passius en el procés d´ensenyament aprenentatge i fins i tot això acaba provocant certes deconnexions durant la sessió ( alumnat que pregunta constant ment al del costat o al de davant i no segueix massa la classe) .

L´altre mestre que he observat en les altres tres sessions  i que imparteix llengua castellana a cinquè i a sisè ( observacions del divendres 23 de març , 26 de març i 28 de març ) entén la disposició de l´espai físic com a element , podríem anomenar-lo “ motivador “ ja que el fet d´agrupar a l´alumnat de maneres diferents depenent de les activitats que fan  , tot i que pugui suposar un enrenou en un primer moment ( soroll de taules i cadires, xerrameca , etc…) , acaba donant els seus fruits  a l´hora de treballar i fer arribar els continguts als alumnes i el més important , a l´hora de captar la seva atenció i de posar-se a treballar. També suposa trencar una mica la dinàmica del mestre expert i alumnes inexperts ja que el mestre no exerceix com a figura capdavantera amb l´alumnat disposat en fileres i escoltant. Ara l´alumnat assegut en parelles o en grups es converteixen en vertaders agents actius del procés d´ensenyament –aprenentat ge fins al punt que , en una determinada sessió , són els alumnes qui proposen al mestre de poder dirigir ells la correcció ( vegi´s observació de sisè del dimecres 28 de març ) .

To això ens porta a poder afirmar que l´espai físic i la organització d´aquest espai a l´aula doncs, pot convertir-se en un element clau a l´hora de motivar a l´alumnat i de fer arribar els continguts i les competències  a tot el grup classe.