Buidant enquestes

Molt bones ,

Estic treballant amb el buidatge de les primeres enquestes a l´alumnat de 5è i 6è de Cicle Superior. Encara no vull avançar res però m´estant sorprenent força els resultats que estic obtenint. He hagut de recórrer a dos llibres més sobre motivació  i a uns quants articles que m´ajudessin a il.luminar el que apareix en els resultats de les enquestes . Moooooolt interessant !

De moment només dir-vos que no hi ha massa diferència  entre els resultats de cinquè i els de sisè però si que començo a descobrir algunes diferències entre sexes.

No avanço res més. Necessito continuar treballant i contrastant pràctica i teoria .

Enquesta alumnat

Tal i com ja havia previst en la Fase 1 , aquesta setmana vinent disatribuiré l´enquesta a l´alumnat de Cicle Superior per recoolir les seves opinions sobre com noten ells  que aprenen i què els motiva més per a fer-ho. Us la passo perquè hi pogueu donar una ullada
http://www.websurveymaster.com/1-Student_Satisfaction-Survey-examples-
 Està isnpirada en unes enquestes per a empreses o per a professionals de diversos àmbits .M´hi he passat una bona estona investigant com organitzaven les enquestes i n´he creat una que recollís allò que podia servir-me per al meu practicum.Aquí us la deixo perquè opineu.

Enquesta alumnat Cicle Superior.
https://dl-web.dropbox.com/get/Public/Enquesta%20alumnat%20de%20Cicle%20Superior%20de%20Prim%C3%A0ria.doc?w=0043fb43

Enllaç interessant

Molt bones bloggers,

En aquest diari de pràctiques he decidit penjar-vos de tant en tant enllaços interessants que vaig descobrint a mesura que ava´nça el meu practicum . Si recordeu, en algunes de les meves sessions d´observació vaig descobrir el programa PREZI , que utilitza un dels mestres  de l´escola per fer presentacions i activitats amb l´alumnat de cicle superior . Li vaig demanar de poder tenir accés a una d´aquestes presentacions i no vaposar-hi cap problema .
Us el penjo perquè hi doneu una ullada i perquè us hi baralleu . Veureu que , a part de les activitats del llibre, el mestre  els hi penja als alumnes unes activitats per a poder treballar si els hi ve de gust i per a poder aprofundir més . Això ho deixa a criteri seu i ells acaben decidint.
http://prezi.com/e77ccgjlucob/cast-6-tema-11/?auth_key=a4f5fc137289bfdf31fea1912f3ea18176c513a2&utm_source=share&utm_campaign=shareprezi&utm_medium=email

Vinga, a veure com ho veieu .

Més observacions

Molt bones a tots,

Aquesta setmana he anat a les classes de cinquè i sisè i he continuat fent observacions. A cinquè he assistit a una classe de llengua catalana i una de llengua castellana i a sisè vaig decidir assistir a una classe de llengua castellana i a una de mates. De Mates, per què de Mates em preguntareu ?

Doncs, senzillament perquè volia observar el mestre tutor d´aquella classe fent Mates i veure què podia canviar respecte a la sessió de la classe de llengua catalana que havia observat feia uns dies.

Primerament vaig adonar-me que les Mates deuen agradar més a l´alumnat perquè tots estaven molt a punt quan vaig entrar a la classe. També vaig notar que entren en joc a l´hora de Mates materials diferents del llibre ( uns fulls amb operacions i problemes a resoldre ) . Gairebé tots els alumnes estan molt atents i procuren seguir la classe . Vaig notar diverses vegades que el mestre els hi pregunta molt sovint si tothom està entenent el que s´està treballant i en un parell d´ocasions va repetir les explicacions perquè alguns alumnes li van demanar.

També vaig poder observar que el mestre els hi deixa força estona per a poder començar a fer els deures i ell explica que és perquè tothom quan arribi a casa tingui clar què cal fer, que no hi hagi dubtes.

Dilluns 16 i dijous 19 faré  les ultimes  observacions programades d´aquesta primera fase.

Conclusions sobre el context

I després d´ aquest primer apartat, entenc que calen unes conclusions que ens ajudin a donar una mica de llum a tota aquesta teoria i que ens ajudin a situar-nos.
Aquí us les deixo.

 

Conclusions

Ambdós fets doncs, el context físic i el context d´ensenyament aprenentatge acaben actuant com a vertaders agents motivadors a l´aula i al meu parer explicarien sobre qui recauen algunes de les responsabilitats en el desenvolupament de la motivació .

El mestre realitza una mediació quan ensenya, és a dir,  ajuda als alumnes , dirigeix els seus aprenentatges  i d´alguna manera es situa “ enmig” entre els coneixements de l´alumne i els continguts a impartir, simplificant-los si cal o ajustant-los al nivell de cadascú perquè puguin ser assimilats . L´ensenyament s´ entendria doncs, com un traspàs progressiu del professor als alumnes , un traspàs tant pel que fa als continguts com a la gestió del seu procés d´aprenentatge . Això pot ajudar-se , tal i com hem vist en les observacions , d´una determinada manera de distribuir l´alumnat a l´hora de treballar ( context físic ) o d´una determinada manera d´explicitar les tasques a fer deixant clar quina serà la responsabilitat personal de cadascú( context d´ensenyament aprenentatge ) .

En resum , no només haurem de canviar certes coses d´aquest context per a fer més efectiva la motivació a l´aula sinó que sense  adonar-nos-en s´anirà generant un espai de decisió en les aules  . Aquest espai de decisió personal pot d´alguna manera desenvolupar dues situacions molt importants en el procés educatiu dels alumnes  :  un cert control intern de l´alumne ( anar prenent consciència de quina ha de ser la seva actitud sense  que calgui intervenir amb un control extern per part de l´adult  )  i una manera diferent d´entendre el procés d´ensenyament aprenentatge ( poder  seleccionar, processar , interpretar i donar significat a tots els continguts  que l´alumne va rebent , podríem dir-ne fer una digestió dels aprenentatges  ) . Aquestes dues situacions  esdevindran sens dubte, un primer pas per  a generar interès i entusiasme ( sentir-se motivat )  per  a seguir aprenent .

Més context .....i més teoria

Aquí us deixo amb la segona part del context com a agent motivador .

El paper del context com a agent motivador ( part II)

Sobre el context d´ensenyament  aprenentatge a l´aula  

Tal i com es pot veure en les diferents observacions que he fet, el paper que juga el context educatiu és important per a poder generar motivació i esforç en l´alumnat.Tal i com he pogut comprovar, a l´aula es donen tot un seguit d´interaccions complexes;els comportaments depenen de les persones que interactuen i del context on es produeixen aquestes relacions. L´ensenyament –aprenentatge s´esdevé en un lloc que suposa més que un espai físic ( les classes de cinquè i sisè que estic observant ) un espai mental que , sens dubte, condiciona el comportament : no és el mateix treballar en un ambient de confiança que fer-ho en un ambient tens …..i això explicaria les actituds positives/actives o negatives/ passives  que a vegades es donen  en una mateixa persona.

Escaño, J.; Gil de la Serna , M ( 2008) .Cinco hilos para tirar de la motivación y el esfuerzo. Colección Cuadernos de formación del profesorado . Educación Secundaria.nº20 ICE U.B.Ed. Horsori, Barcelona .

Capítol 3: Formación de la capacidad de motivación y del esfuerzo , pàgs. 47,48 i 49

Així doncs, he pogut apreciar en la meva observació a l´aula de cinquè com l´alumne C. que durant la sessió de llengua catalana( dimecres 21 de març )  estava molt poc atent i preguntant als seus companys ( actitud passiva ) passava a tenir una actiutd totalment activa i atenta a la classe de llengua castellana ( dilluns 26 de març ) .

Això tindria a veure amb el que anomenem la responsabilitat personal ;tenir clar què és responsabilitat de l´alumne i què és  responsabilitat del professor és molt important  en tot moment  .

Aquest fet queda pal.lès en les meves observacions quan es tracta d´explicitar els objectius d´aprenentage a l´inici de la sessió . El mestre de llengua catalana a la sessió  del dimecres 21 de  març  a la classe de cinquè dedica poc temps a explicar als seus alumnes què faran durant aquella sessió i ho va fent sobre la marxa .En canvi , a la classe de llengua castellana del dilluns 26 de març , el mestre dedica una estona a explicitar els objectius de la sessió alhora que deixa clar quina serà la tasca a fer per part de l´alumnat ( repàs  dels continguts de gramàtica, lectura en grups i resum ) i quina serà la feina del mestre ( resoldre els dubtes que es vagin generant durant la sessió ) .

Què ens diu la teoria sobre tot això observat ?

Molt bones bloggers,

Entenc que després d´aquestes quatre observacions fetes, cal anar a la teoria per veure què ens va dient sobre el que anem observant i descobrint. És per això que  he dividit les entrades del blog en diferents apartats per a poder anar comentant diferents aspectes rellevants que he vist a les aules i que crec que val la pena explicar.
Aquestes dues primeres entrades fan referència al context . Entenc que el context pot convertir-se en un vertader agent motivador i ho dic en base a diferents toeries llegides.
Us penjo doncs la primera entrada perquè , si us ve de gust, hi digueu  la vostra.

El paper del context com a agent motivador ( part I )

Sobre el context físic de l´aula  

La tasca de l´ensenyament –aprenentatge es dóna en un determinat espai i amb uns determinats materials i aquestes variables condicionen d´alguna manera l´activitat dels alumnes a l´aula . En aquest apartat ens referirem doncs a l´espai físic de l´aula i a tot un seguit de sensacions que es generen ja siguin més primàries( calor, fred, males olors, excés de soroll, per  exemple  ) , referents als estats d´ànim o qüestions més intel.lectuals ( curiositat, desànim,cansament , atenció )o a la disposició de l´alumnat a l´aula ( asseguts d´un en un, de dos en dos, en grups de quatre, en assamblea , etc…)  . És difícil determinar quin pes acaba  tenint  en el resultat final del rendiment acadèmic però no es pot negar que és un element  que té  influència . Així doncs a l´escola i en concret a l´aula aquesta  possibilitat de l´espai  és un recurs que pot ajudar o interferir en la seva activitat intelectual i en les seves emocions afavorint la seva motivació . És un element que cal tenir en compte  i planificar amb una clara finalitat educativa.

Escaño, J.; Gil de la Serna , M ( 2008) .Cinco hilos para tirar de la motivación y el esfuerzo. Colección Cuadernos de formación del profesorado . Educación Secundaria.nº20 ICE U.B.Ed. Horsori, Barcelona .

Capítol 6: L´ensenyament de la motivació i l´esforç a l´aula : organització de l´ambient d´aprenentatge  , pàgs. 89, 90 i 91

En les meves observacions he pogur constatar que els dos professors  que he observat tenen maneres diferents d´entendre el concepte d´espai a l´aula tot i que cap dels dos, en la meva opinió , no li acaba treient el rendiment que caldria .

Pel mestre / tutor que imparteix llengua catalana a cinquè ( observació del dimecres 21 de març )  la disposició de les taules no té un pes determinant , no té gens d´importància i , al meu entendre, el fet de tenir l´alumnat mirant de cara a la pissarra i en fileres suposa una determinada manera d´entendre l´ensenyament – aprenentatge i les interaccions que es generen : professor com a subjecte  expert en la matèria que imparteix / alumnes com a subjectes inexperts i a qui cal fer arribar els continguts perquè ho desconeixen . Aquesta disposició no varia en tota la sessió i sempre és el mestre qui control.la el que s´està fent i no dóna peu a que l´alumnat pugui dir-hi la seva. Els alumnes són  doncs agents passius en el procés d´ensenyament aprenentatge i fins i tot això acaba provocant certes deconnexions durant la sessió ( alumnat que pregunta constant ment al del costat o al de davant i no segueix massa la classe) .

L´altre mestre que he observat en les altres tres sessions  i que imparteix llengua castellana a cinquè i a sisè ( observacions del divendres 23 de març , 26 de març i 28 de març ) entén la disposició de l´espai físic com a element , podríem anomenar-lo “ motivador “ ja que el fet d´agrupar a l´alumnat de maneres diferents depenent de les activitats que fan  , tot i que pugui suposar un enrenou en un primer moment ( soroll de taules i cadires, xerrameca , etc…) , acaba donant els seus fruits  a l´hora de treballar i fer arribar els continguts als alumnes i el més important , a l´hora de captar la seva atenció i de posar-se a treballar. També suposa trencar una mica la dinàmica del mestre expert i alumnes inexperts ja que el mestre no exerceix com a figura capdavantera amb l´alumnat disposat en fileres i escoltant. Ara l´alumnat assegut en parelles o en grups es converteixen en vertaders agents actius del procés d´ensenyament –aprenentat ge fins al punt que , en una determinada sessió , són els alumnes qui proposen al mestre de poder dirigir ells la correcció ( vegi´s observació de sisè del dimecres 28 de març ) .

To això ens porta a poder afirmar que l´espai físic i la organització d´aquest espai a l´aula doncs, pot convertir-se en un element clau a l´hora de motivar a l´alumnat i de fer arribar els continguts i les competències  a tot el grup classe.